L'amant de Picasso

L'amant de Picasso
Isabel Clara-Simó
Bromera
200 pàg. 18 €. Fruit d'un rebec feminista constatat a l'epíleg, la Simó torna a les barricades un Sant Jordi més. Ho fa amb una biografia noveŀlada (més a prop de la tasca arxivística de la cacatua que talla i enganxa i refregeix) sobre Fernande Olivier, la primera amant de Picasso. L'assaig de la Simó, precedit d'una introducció de Ricard Silvestre que mai no parla del llibre (?), sosté la teoria que Fernande va ser "l'única persona que el va comprendre pictòricament". Així, deixant els crítics d'art i estudiosos del cubisme a l'altura dels escarabats, l'autora d'Alcoi la dibuixa com una pàmfila amatent al geni -feia de model a P. i als altres-, tot i que li xeringa ínfules de llibertat, coratge i cultura només perquè té vagina. La vida en parella entre el 1904 i el 1912 -que va de París a Horta de Sant Joan- interessa per les xerrades sobre estètica que mantenen Picasso, Max Jacob, Apollinaire, Pichot i Casals, la colla d'artistes incipients que ja són al centre de l'univers. L'estil de la Simó persisteix enrocat en el feminisme xaró (tots els homes són llops marrans) i en una anatomia lingüística de tercer de primària ("La carn és càlida, la pell és fina, l'olor és bona") en els cinc estils narratius que prova. De l'arxiconeguda psicologia picassiana, el llibre no n'addueix cap dada nova.