'Los desorientados'

Llegir Maalouf és traspassar límits. Fronteres, pàtries, exilis. Després d’una dècada lluny de la ficció, el libanès ha novel·lat la història d’un professor que torna a casa per enterrar un amic. Allà les arrels se li mouen: ha nascut en un planeta o en un país? Los desorientados és un cant a l’amistat perduda. Quan Adam, el protagonista, intenta reunir la colla de joventut, s’adona que la vida els ha canviat. Volien menjar-se el món i el món n’ha devorat uns quants. La llavor, però, roman, i cal buscar-la. Reunir vells amics al Líban, com ha fet l’autor de Les croades vistes pels àrabs, obliga a creuar fronteres interiors: la religió, la família, la política, la guerra... L’amor, fins i tot, centrat a la bella Semiramis. Els greuges entre Orient i Occident, en tot cas, tornen a ser cabdals: per odiar, perdonar o recordar. La potència de Maalouf: a Los desorientados, un personatge explica la teoria del blind spot, el punt cec de cada època, la tara per la qual ens jutjarà el futur. De la inquisició a l’esclavatge, els exemples històrics són clars. Però i demà? Què no veiem, avui, i demà ens definirà? Maalouf ho apunta. Inesgotable en unes línies, aquesta és una de les grans noveŀles de Maalouf, i un resum de les seves virtuts: profunditat, universalitat, tradició i talent narratiu. Un bon regal de Reis, a repetir a l’abril: per Sant Jordi, si res no falla, l’obra apareixerà també, com es mereix, en català. LOS DESORIENTADOS
d'Amin Maalouf. Alianza Editorial, 528 pàgines.