[image]
[title]Dan Aykroyd ha passat a la memòria col·lectiva com a caçador de fantasmes, però no n'és un. És fabricant del vodka Crystal Head -sí, l'ampolla de la calavera de vidre, com les de la darrera d'Indiana Jones-. Recolzats a la barra del bar -Aykroyd acaba d'arribar de Canes per promocionar la beguda- em lloa les virtuts d'un beuratge en el qual va invertir "els estalvis de la universitat de les meves filles".
Fart de beure vodka dolent
El vell rei de la comèdia es va embrancar en el projecte l'any 2007 perquè estava fart de beure "vodkes que tenien massa viscositat, que fan servir sucre afegit, olis industrials i anticongelant". L'objectiu era "aconseguir un vodka fresc i sec, que tingués una fluïdesa impecable". L'any 2011 va guanyar la doble medalla d'or a la San Francisco World Spirits Competition -que vindria a ser l'Oscar del mam- i els fabricants russos el van votar com el de millor gust entre 400 vodkes. "Això justifica totalment el que estic fent", treu pit Aykroyd, entre muntanyes d'afabilitat. Què té el seu vodka que no tinguin els russos? "La resposta és el que fem servir i el que no fem servir: utilitzem el millor blat de les praderies d'Ontario i aigua de Newfoundland, la glacera que es va fondre durant l'edat de gel. No fem servir cap additiu, i el destil·lem quatre vegades".
Aykroyd és un bevedor de la vella escola: exclama que "amb l'alcohol no hi ha lloc per a collonades!". I després m'insta a fer un trago nu. Glup. Collonut. Bala de plata gola avall, amb un cop de peu calent a la punta de la llengua, al final. Res de fantasmades, compro tot el que ha dit, i subscric la següent afirmació: "Crystal Head és un llenç en blanc al qual pots afegir qualsevol cosa i tenir un gran còctel. I sempre sabràs que estàs bevent això. Alguns vodkes intenten enganyar-te i que pensis 'OK, no estic bevent alcohol'. Per descomptat que en beus! Bevem una copa i siguem-ne conscients!".
Keith, el bevedor moderat
L'actor ha dedicat també mitja vida a la música -els Blues Brothers van revitalitzar la música negra en plena new wave, amb una alineació increïble- i és coherent que el mam que ens ocupa sigui la beguda oficial del cinquantè aniversari dels Rolling Stones, als quals els germans Blues van telonejar.
La calavera es pot adquirir en una edició especial signada per Aykroyd, amb un disc de divuit cançons en directe de totes les èpoques dels Stones. Aflora el factor fan: "Oblida el vodka, trenca l'ampolla; el que fa d'això un pastís increïble és que el mateix Jagger hagi triat les cançons!", s'emociona.
I fent honor a una vocació humorística que el va portar a fabricar-se un fals peu de micro quan tenia tres anys, posa Keith Richards com a exemple de consumidor de vodka responsable: "La seva actitud és la correcta! Els seus excessos no van ser excessius. Potser ens va voler fer creure que consumia molt, potser ens ho volia fer creure per la llegenda del rock and roll. Però ara és un exemple per a consumidors moderats de vodka. Beu amb moderació i podràs viure prou per gaudir del següent trago de vodka!". He, he, he.
