"Acaba't el dinar, que hauries d'haver passat una guerra, nen", deia l'avi abans de l'ara enyorat contacte humà, entre la carícia i el calbot. Bé, ja hi som: la Tercera Guerra Mundial és econòmica, no és cap secret. Però en lloc de teoritzar sobre l'actual llei marcial decretada pels mercats, preferim descobrir-vos tres nous restaurants amb menús de migdia que ofereixen molt per molt poc: tres bones adreces perquè els treballadors resisteixin i gaudeixin en el descans de la trinxera del migdia, recés del proletari (els caps fan dinars de feina).
Cuina de reciclatge
L'especulació de matèria primera en temps de guerra té càstigs molt durs. En tot cas, l'Ofis, obert no fa ni un mes davant la Filmoteca, està fora de tota sospita. Si això fos un film de Peckinpah, l'Ofis mereixeria la Creu de Ferro al millor nou menú. Fa molt poc temps que hi són, però en la visita que els fem un migdia -fan horari curriqui, de 8 a 18 h- semblen implantats de fa anys. Normal: l'Ofis -on hi havia hagut l'amic i desaparegut Sta. Mònium- és la versió diürna de la cocteleria veïna, Sifó. Pablo Antico, propietari de l'invent i argentí, com el xef i soci Jorge Runnacles, em fa aquest símil futbolístic. "Amb uns plats guanyes, amb d'altres empates, i amb d'altres perds. Però això sí, intentem treballar sempre amb coherència i honestedat".
Assegura que l'única cosa que no és casolana "és el iogurt, perquè no podem tenir la vaca al darrere". La fórmula del menú és de joc lliure. Sis plats, per triar-ne lliurement dos, sense restriccions de primer i segon, amb una copa de bon vi inclòs i postres impecables. Paisatge de fons italoargentí amb un primer plat creatiu que multiplica per dos una relació qualitat-preu collonuda. Deu euros! Sí, els molt animals podeu optar per pizza i tall que es pela -carn tendra, deliciosa-, però també per verduretes saltades amb soja i la clàssica vitel toné, el rosbif de vedella amb salsa tàrtara.
Imaginació i reciclatge: "Alguns macarrons de menú fan por. Nosaltres procurem afegir-hi, a més de qualitat, el nostre sentit de l'humor i un xic d'ideologia". En el segon apartat, la contrasenya del Wi-Fi: Rajoy dimisión. En el primer, la macarrossanya: pantagruèlics macarrons gratinats amb capes de verdura. Dèiem reciclatge? El deliciós look del local està fet amb mobles d'aquí i d'allà, i certs plats, també: una amanida amb vinagreta de fruita madura, o un iogurt amb raspadura de brownie sec. Ofis? Ofici!
Tria el teu menú
Sergi Canals té un xic de pressió al damunt: omplir el forat de l’entranyable Monty Café al carrer de la Riera de Sant Miquel. Més que per l’excel·lència de l’esmentat, per la successió de bons menús de migdia que trobem en el carrer. L’ha superat desmarcant-se: aquest jove cuiner, amb molta mili –formació al CETT, estades a l’Omm i el Txakolín, experiència en cuines japoneses i italianes, per citar-ne alguns–, ha sublimat aquestes influències en una carta de vint-i-pocs platets meditats i executats amb precisió. “Busquem el punt divertit a cada plat i que tot tingui la seva gràcia”, explica.
Amb un peu en la creativitat i l’altre en el menú nostre de cada dia i el bon producte a preu de ganga, Canals ha repensat el menú i ofereix una beguda gratis cada dues tapes. De facto, un menú de migdia on per 13,50 euros endrapem unes croquetes casolanes de pernil estratosfèriques, musclos amb crema d’anís i aletes de pollastre al tenduri.
La majoria dels plats són lleugers i frescos, encara que Canals té un must impagable, de contundència implacable: les mandonguilles de pollastre amb tòfona, foie gras i parmentier de patata, brutals (7,10 euros). I per uns 18 euros de res, desplega tota la insolència del seu talent juvenil amb un menú degustació de quatre plats, postres, aigua, vi i cafè. Que, alerta, també està disponible els dissabtes al migdia.
Provocar bon rotllo
La tercera parada la trobem a la cantonada de Ferlandina amb Erasme de Janer, al restaurant Imprevist. Els encreuaments són llocs tel·lúrics, i cal afegir-hi que el restaurant és propietat de l’escultor Josep Bofill. Després d’uns anys arrendat, Bofill ha tornat a agafar les regnes del negoci. També de la decoració: “És un lloc eminentment nocturn, però la relaxació que ofereix al migdia és molt especial!”, m’explica. I és cert: cada detall –escultures, estovalles, taules, cadires, il·luminació– ha sortit del seu taller. Com les verdures, que surten del seu hort.
Bofill exclama que “com que sóc vell, necessito joventut i energia”. Això s’ha traduït en un equip de cuina “provocativa, però que provoca el bon rotllo”. Joves xefs com Adrià Subirana i el brasiler Pedro Henrique (Hofmann i Gordon Ramsay, per citar els excaps), que a la nit disposen una carta sense frivolitats –troballa, calamars amb romana d’all negre!– i un menú de migdia de 10,90 euros modèlic, amb opcions com una pasta a la carbonara –poc toc de llet, més aviat ceba i porro– i una grívia al forn molt melosa amb pebrots estofats, a banda d’unes interessants costelles de porc arrebossades amb patates xips. Tot servit amb un tempo pausat, amistós. “La immediatesa digital provoca la insatisfacció, i d’aquí vénen les malalties socials”, sentencia l’artista.
