Citissimum Altissimum Fortissimum
Citissimum, altissimum, fortissimum és una exposició col·lectiva al centre Santa Mònica que reflexiona sobre l’esport de competició com a metàfora del món contemporani, disponible fins al 14 de setembre. Més enllà de l'àmbit esportiu, la mostra aborda com la societat actual s’ha convertit en un gran escenari de rendiment, mesura i competitivitat, on persones, cossos i accions són sotmesos a una lògica d’autosuperació constant. A través d’obres de diversos artistes i col·lectius, i amb ironia i desconstrucció, s’exploren temes com el control del cos, la pressió per millorar i la mercantilització de l’esforç. L’esport s’hi mostra com un símbol clar d’aquesta cultura de la comparació incessant, on la tecnologia, les dades i els valors de productivitat i eficiència dominen el relat. L’exposició convida a qüestionar com aquesta obsessió col·lectiva per superar-nos, aparentment natural, s’ha convertit en espectacle i en dogma interioritzat.
Un recorregut per càpsules artístiques
La mostra presenta diferents sales on cada artista, parella d'artistes o col·lectius hi desen la seva píldora artística i tracten una temàtica molt concreta de manera ben original. Podreu veure obres com Anatomies del límit, de Joan Fontcuberta i Arnau Rovira, que exploren la figura de l’atleta d’elit com a ésser quasi sobrehumà, portat als límits de la seva capacitat física. Fontcuberta planteja si aquesta condició de rendiment extrem implica una forma de monstruositat, fruit d’intervencions...