Una exposició de Matisse, un festival de literatura i altres plans top primaverals a CaixaForum

Dos pesos pesants de la literatura es reuneixen per parlar de temps, intuïció i presagis. A partir de l’última novel·la de Luiselli, la trobada s’endinsa en mites, natura i llenguatge per pensar com anticipem el futur. Una conversa per anar a poc a poc… i mirar més enllà del que és evident.

Un elogi de la lentitud en temps de pressa constant. Entre literatura i música, la sessió reivindica l’art d’aturar-se, passejar i perdre’s, amb referències que van de Walser a Remedios Zafra. Perquè potser crear també té a veure amb no fer res.

L’autor "d’El sentit d’un final" reflexiona sobre la memòria, l’amor i la idea de comiat. Després d’una intervenció inèdita, conversa amb Lucía Lijtmaer sobre els límits entre la ficció i la realitat. Literatura d’alt voltatge emocional amb un dels grans noms contemporanis.

Aquesta conversa situa Barcelona al centre de l’escenari, mentre els dos autors analitzen com la literatura ha construït —i qüestiona— la ciutat, entre memòria, identitat i tensions actuals. Definitivament, una xerrada necessària sobre què va ser, què és i què pot arribar a ser.

L’avorriment pot ser una gran font d’inspiració! Entre textos i cançons, aquesta sessió explora el tedi com a forma de pausa, contemplació i obertura. Més que una conversa, és una reivindicació o un cant a aquest “no fer res” que, en realitat, ho canvia tot.

Una exploració viva i juganera del fet poètic, a mig camí entre l’escena i la reflexió. Entre música i paraula, la sessió dissecciona el recital mateix, qüestionant-ne les formes i els rituals amb humor i esperit crític. Perquè potser entendre la poesia també vol dir riure-se’n una mica.

Club Tàndem, el programa multiplataforma i club de lectura de literatura catalana de 3Cat, tanca la temporada en directe amb un viatge per la literatura catalana recent. Entre fragments, conversa i memòria compartida, la sessió gira entorn d’una gran pregunta: què significa, avui, escriure.

De nou, desafiant els paradigmes de l’actualitat, on sembla que mana la tirania de la perfecció que dicta Instagram, l’exposició “Desenfocat. Una altra visió de l’art”, posa en valor un art modern i contemporani en què el borrós i el desenfocat són la clau. El 21 de maig s’estrena a Barcelona, després d’haver passat per Madrid.

Gerhard Richter, Mark Rothko, Claude Monet, Soledad Sevilla, Alberto Giacometti, Bill Viola, William Turner… La mostra reuneix 72 obres de 55 artistes diferents, amb una àmplia varietat de tècniques i formats (pintura, obra gràfica, escultura, fotografia, vídeo…). A través d’aquestes peces, s’explora el borrós i com la pèrdua de nitidesa pot convertir-se en una via per capturar l’essència d’un món inestable.

Organitzada de manera temàtica, i no cronològica, “Desenfocat. Una altra visió de l’art” s’inicia amb un quadre de la sèrie Els nenúfars, de Claude Monet. Va ser precisament el pintor francès qui, amb aquesta obra, va introduir el desenfocament com a forma d’expressió en l’art modern, influenciant generacions posteriors. Aquesta tècnica actua com a fil conductor de tota l’exposició, i la seva presència es fa cada cop més evident a mesura que es recorren les obres, signades també per artistes com Roni Horn, Eulàlia Valldosera, Hiroshi Sugimoto o Perejaume.