La Casa de l’Aigua de Trinitat Vella era l’estació elevadora d’aigua del sistema d’abastament municipal de Barcelona, construït entre 1915 i 1919, any en què va entrar en funcionament. Després de l’epidèmia de tifus que va assolar la ciutat el 1914, que va produir una alta mortalitat a causa de la contaminació de l’aigua distribuïda per la companyia municipal, va caldre renovar amb tota urgència el sistema de subministrament d’aigua de boca.
El nou sistema va ser projectat per l’enginyer municipal Felipe Steva i Planas el 1915 i estava integrat per diverses instal·lacions exteriors i conduccions subterrànies. Es nodria d’aigua de la mina i dels pous de Montcada, que des de l’estació elevadora de Trinitat Vella s’impulsava fins al dipòsit de la Trinitat Nova on es clorava i des d’on, per gravetat, era conduïda fins a Ciutat Vella i la Barceloneta. Va funcionar fins 1989.
Actualment aquesta instal·lació està en procés d’adequació per a la visita pública per part del MUHBA i dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, amb la col·laboració d’entitats socials i culturals de proximitat.
