Aigua del Carmen, remei universal. Els nostres avis en tenien prou amb un glopet per combatre flegmons, migranyes o qualsevol xacra d’estar per casa. Qui els havia de dir que, mig segle després, aquesta poció ancestral donaria nom a una cocteleria premium. O que fins i tot podrien trobar traces de la medecina espirituosa en el còctel de la casa, amb suc de llimona, sucre, licor de poma, ginebra i unes gotetes de curaçao blau. Un glop fresc, original, aromàtic i saborós que mitigarà les vostres fantasies homicides amb el cap de departament de l’oficina, els paletes cridaners, el veí que escolta techno i altres monstres de la quotidianitat.
Aquest candorós local és una carícia felina. Amb un interiorisme que transmet escalforeta i bon gust, gràcies als colors terrosos, als llums rococó, a les butaques de cuir i a l’elegant combinació de fusta i pedra, Aigua del Carmen ha aconseguit guanyar-se el respecte dels al·lèrgics a les cocteleries de l’Avi Turista, tot atraient un públic intrèpid que gaudeix amb les creacions d’autor i els experiments etílics dels bàrmans, Albert Álvarez i Alessandro Manunza.
Òbviament, també disposen d’un catàleg inacabable de ginebres premium –i no tan premium– per satisfer la set de sang dels soldats del gintònic en copa rodona. I és que tots els bevedors, fins i tot els més clàssics, tenen lloc en aquest racó exquisit, una cocteleria que enganxa i ho té tot per convertir-se en un dels locals de moda de la ciutat: després de la gran De Mairena, aquesta és la meva Carmen favorita de Barcelona.
