Ressona una alarma per tot el local: Uuuuuuuuuuuhuu! Quan la banca cau, és l’hora de demanar un cubata, una cervesa o el que sigui al Dow Jones Bar. Pantalles on pugen i baixen les accions de les begudes, un neó que il·lumina un gràfic de demanda i una llarga barra de fusta que recorda un pub irlandès. Si et poses dins de la pell d’un broker, pots passar-te una bona estona abans de beure.
El truc aquí passa per demanar de tres en tres. O resar perquè als del costat els agradi un alcohol que a tu et repugni. M’explico. Cada cop que demanes una copa, el preu d’aquesta s’eleva. L’únic problema de beure per avançat és que sempre en tindràs alguna altra esperant-te. I potser acabes balbucejant o rient més del normal, que és el que passa quan tens una copa de més, literalment.
Hi ha molts motius per anar al Dow Jones. Si tens ganes d’una nit una mica friqui i vols quedar-te amb el personal. Si et sents nostàlgic i necessites reviure els 22. De dijous a dissabte el local s’omple d’Erasmus que es posen les botes de xupitos amb cada crac de la banca. També pots passar-t’hi per posar en pràctica l’anglès que has après després d’unes quantes sessions de Duolingo. O encara millor: ves-hi si ets un professor d’economia relegat a una universitat de lletres, i ja no saps com fer-t’ho per ensenyar els principis bàsics del mercat a gent incapaç de multiplicar per quatre.
