1. Nalgas Club I Apolo
    Nalgas Club I Apolo
  2. Sala Apolo
    Photograph: Sala Apolo
  3. 75 anys
    Foto: Sala Apolo | Sala Apolo
  4. Sala Apolo
    Foto: Óscar García | Sala Apolo
  5. Sala Apolo
    © Maria Dias | Sala Apolo
  6. Sala Apolo
    Fotografia: Sala Apolo | Sala Apolo
  7. Sala Apolo
    Foto: Sala Apolo | Sala Apolo

Sala Apolo

La Sala Apolo és un clàssic de la música en directe a Barcelona i un temple de l'electrònica gràcies al famós Nitsa Club dels divendres i dissabtes
  • Música | Espais musicals
  • El Poble-sec
  • Crítica de Time Out
Publicitat

Time Out diu

La sala de concerts del carrer Nou de la Rambla, cantonada amb el Paral·lel, ha esdevingut el paradigma de la bona música en viu sense etiquetes. Figures emergents i consagrades del pop, el rock, la música d'arrel i l'electrònica, d'aquí i d'allà, trepitgen l'escenari de les dues sales de concerts, la sala titular i La (2) de Apolo, gairebé cada dia de la setmana. I pel que fa al 'clubbing', Apolo és la seu de les sessions de Nitsa Club (electrònica) i Churros con Chocolate (música pop, urban i molta patxanga en un ambient Queer), entre d'altres.

Des del 2018 disposa d'un espai polivalent a cel obert, La (3) de Apolo, que allarga l'ambient de nit durant tot el dia, amb esdeveniments en acústic o altres trobades, com Sessions Sordina (sessions de piano clàssic i contemporani coordinat pel pianista i compositor Jaime del Adarve i l’estudi de gravació Sol de Sants). 

A banda, una altra sala s'ha apuntat a la festa: s'incorpora la CINC, on les tardes també s'omplen de gatzara amb la cita CINC a les Cinc i xous com La casa de las muñecas de i per a dones trans i dissidents del gènere.

Quantes sales té l'Apolo?

Quatre. La sala principal, la històrica, amb capacitat per a 1.300 persones en concert dempeus; La (2), de construcció molt més moderna, amb capacitat per a 800 persones en concert; La (3) amb un aforament de 300 persones en concert i amb un pati a l'aire lliure; i la CINC, la filla petita de la família on hi caben al voltant de 100 persones.

Quina música posen a l'Apolo?

La vida nocturna sempre s'encén al final de la setmana. Amb la reina de la nit, Nitsa, toca música electrònica cada divendres i dissabte. Òxido li pren el lloc un divendres al mes amb UK, UKG, 2Step, DNB i Jersey Club. Per grans hits del rock, dance i urban, apropeu-vos-hi els dijous, que celebren Milkshake. Els dimecres es reparteixen el pa entre Bresh (una barreja de reggaeton, pop, dancehall, rock, electrònica amb old-school); un cop al mes, Nalgas Club amb tota la força del trap, reggaeton, hip-hop i electrònica; i, de tant en tant, la festa d’estètica castissa i ritmes urbans i underground de Casa Pepa. I, cada diumenge, la cirereta del pastís: la festa petarda Churros con Chocolate. Però això no és tot, encara hi ha més celebracions que van rotant, depenent de l’any i la temporada.

Més enllà de la música

L’Apolo no és només una sala de concerts: és un laboratori creatiu amb la música com a ingredient principal. Obre les portes a altres arts amb propostes com Art Meets Apolo, que converteix els seus espais en una galeria efímera on la pintura, l'escultura i l'art digital treballen colze a colze, visibles només durant l’activitat habitual de la sala.

També aposta per la innovació sonora, com l’escolta immersiva del nou disc de Jon Hopkins amb un sistema de so 360º en col·laboració amb Intorno Labs.

Fes 'scroll' per a més detalls i pròxims concerts i festes a l'Apolo!

Detalls

Adreça
Nou de la Rambla, 113
El Poble-sec
Barcelona
08004
Transport
Paral·lel (M: L2,L3)

Què hi ha ara mateix

Arlo Parks

Un dels últims prodigis de l’escena britànica torna a la ciutat cinc anys després del seu últim concert. Aquest 13 de novembre a les 19:30 h, Arlo Parks presenta el seu nou àlbum a la Sala Apolo: Ambiguous Desire.  L’any 2021, l’últim cop que Arlo Parks ens va visitar, acabava de publicar el seu primer LP Collapsed Sunbeams, que li havia valgut diverses nominacions als Brit Awards i una calidíssima rebuda tant pel públic com per la crítica. Des d’aleshores, les seves lletres confessionals i punyents embolcallades d’una musicalitat sedosa l’han situada entre referents com Radiohead, Solange, Sufjan Stevens o Frank Ocean. Amb Ambiguous Desire, l’artista passa de el r&b a l’electro pop, explorant un escenari nocturn i de carrer, de festa, fins i tot, que manté la seva mirada intimista.  Una catarsi sintètica en directe que passa pel house, l’hedonisme queer i alguns tocs més experimentals.
  • Rock i indie
Publicitat
Últimes notícies