A Blai, enmig d’una riada de pakistanesos, mossos d’esquadra de paisà i dominicans, hi ha un finestral que dóna accés a una altra dimensió. Pertany al Tribal i mostra els budells d’una taverna on es respira bohèmia sense adulterar i una màgia reconfortant que convida a clavar-hi les natges.
El bar, decorat amb totxana a la vista, mobiliari de vell, fusta crepitant i motius teatrals –les cortines de vellut de la sala interior enamorarien David Lynch– es recolza en la seva autenticitat made in Poble-sec i en el seu esperit noctàmbul, però també li treu suc a la passió dels seus amos, una afició que s’ha convertit en part indissoluble de l’establiment: els titelles.
Sí. La sala principal està recoberta de titelles artesanals, petites obres d’art penjades per tot arreu que observen els visitants i, si li heu fotut massa canya als espirituosos, fins i tot semblen moure’s soles. L’atmosfera és única. A més, els amos són titellaires i acostumen a acollir artistes del gremi i d’altres superherois de la bohèmia barcelonina.
Pel que fa al mam, bones birres d’importació i carta de còctels diminuta, però no li tingueu por als mojitos. Els fan amb un punt d’exquisidesa irresistible: suaus, sense excés de sucre, amb el gel picat a la mida exacta, sense arbustos infranquejables de menta i la dosi justa d’alcohol. I no patiu si embruteu el local: quan abaixen la persiana, els titelles es posen la banda sonora de Pinotxo, agafen la mopa i deixen el Tribal com una patena.
