Aquest juliol, podrem veure al Liceu un nou i espectacular muntatge de la darrera òpera de Wolfgang Amadeus Mozart. Aprofitem l'ocasió per endinsar-nos en aquesta mítica obra d'art.
T'expliquem 5 secrets de l'obra La flauta màgica que podreu veure al Liceu. No us la perdeu!
La forma que Mozart va triar per a La flauta màgica és la del Singspiel, on la partitura resulta més immediata i hi ha parts que no són cantades. Això la converteix en una obra ideal perquè el públic no especialitzat s'acosti a l'òpera per primer cop, i surti del teatre taral·larejant el duet de Papageno i Papagena: Pa pa pa pa... Tot un hit!
N'hi ha que encara s'escandalitzen quan veuen algú entrar al Liceu vestint texans i vambes. Ens agradaria saber què haguessin pensat de l'estrena de La flauta màgica, el 30 de setembre de 1791 al Theater auf der Wieden, un recinte vienès on el públic podia beure cervesa i menjar salsitxes durant la representació.
L'any 1935, la directora alemanya Lotte Reiniger va realitzar un curt d'animació que explicava la història de Papageno. Als anys setanta, Ingmar Bergman va adaptar La flauta màgica al cinema, amb resultats memorables. I ara fa deu anys, Kenneth Branagh s'atreví a traslladar l'acció de l'obra a la Primera Guerra Mundial. El cinema ha quedat seduït per aquesta òpera en multitud d'ocasions, i en el muntatge que es presentarà al Liceu, els directors Suzanne Andrade i Barrie Kosky, de la Komische Oper de Berlín, han volgut fer el viatge a la inversa: la seva 'flauta màgica' succeïx als anys vint del segle passat, en un escenari farcit de picades d'ullet al cinema mut i a l'expressionisme, amb projeccions creades per Paul Barritt que són pura màgia visual. Un autèntic retorn de l'obra a les arrels de la cultura popular!
El llibret de La flauta màgica és obra d'Emanuel Schikaneder, un dels millors amics de Mozart. Tots dos eren membres d'una lògia francmaçònica i, segons alguns historiadors, l'obra està plena de símbols que farien referència al ritual d'iniciació en aquesta societat sempre envoltada de secretisme. Ara mateix, però, potser resulta més recomanable deixar-se arrossegar per un argument amb aparença de conte de fades i protagonitzat per criatures fantàstiques: La Reina de la Nit, Papageno...
El públic català no va poder escoltar La flauta màgica fins al 15 de gener de 1925, quan s'estrenà al Liceu. Llavors encara no se la considerava una de les obres essencials de Mozart, però la seva reputació va anar creixent durant el segle XX, fins a convertir-se en una de les òperes més populars i representades a tot el món: només cal recordar com va esgotar entrades el muntatge realitzat per Comediants!
