[image]
[title]Amb la vènia de John Williams i el supersònic Ennio Morricone, que sempre ocuparà la primera posició, podem dir que el francès Alexandre Desplat és, avui dia, el compositor de bandes sonores amb més projecció que hi ha. El tindrem al capdavant de l'OBC, l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigint un concert amb les seves partitures a L’Auditori. Hi parlem.
Un músic reputat, com tu, té carta blanca quan compon per a cinema?
El cinema no és un espai de llibertat. Però amb una mica de sort t’ofereix un marge de maniobra. Jo he tingut la sort de treballar amb alguns mestres veterans, com Roman Polanski, George Clooney i Stephen Frears, que em fan total confiança. Això és un privilegi, en el meu ofici.
Va ser Wes Anderson qui et va fer guanyar un Òscar per 'El Gran Hotel Budapest'. Com va anar la cosa?
Amb en Wes, el cas és diferent. Sempre és un joc. Té una manera lúdica de pensar les pel·lícules, però alhora és molt sofisticat i precís. Em va proposar que féssim servir el címbal hongarès, mandolines i balalaiques, instruments de l’Europa de l’est. I a partir d’aquí em va suplicar que li donés les solucions més boges.
Et veurem davant d’una orquestra simfònica. És el teu entorn natural?
Depèn. Cada cosa té la seva dimensió, i em sento igual de bé escrivint per a un quartet de corda o fins i tot un solo. Ara he fet una feina conjunta amb Traffic Quintet, uns intèrprets formidables, que em van demanar arranjaments per a cambra d’algunes de les meves partitures, com la d’'El discurs del rei'.
Com vas començar en aquest món?
Va ser de molt jove, d’escoltar la banda sonora de 'Star wars'. Em va portar a escriure la meva primera partitura per a un curt, quan tenia 20 anys. Després vaig anar acceptant tot tipus d’encàrrecs, sobretot en televisió i la publicitat.
Va ser un camí difícil, fins a Hollywood?
Va ser un camí difícil fins a dir de mi mateix que era compositor. En aquella època ni tan sols concebia que algun dia pogués ser com Debussy i Ravel. Treballo en un món que requereix ser molt humil, i tenir molta disciplina. Que Hollywood s’interessés pel que jo feia va ser una passeta més.
Però sempre has mantingut un peu a Europa, oi?
Són mètodes diferents. Si faig música per a 'Godzilla', per exemple, sé que haurà de ser estrident, perquè tot hi passa a molts decibels. Aquí, puc mantenir un registre més intimista.
