Balago

Balago exemplifica una constant evolució en un so que busca obrir nous camins a partir de l’experimentació. Amb el primer disc 'Erm' (2001), el grup ja deixa clares les seves intencions: plasmar un llenç sonor que parteix de l'abstracció i suposa una crònica a càmera lenta del desànim i el buit. Des de llavors han seguit 'El segon pis' (2004), carregat de tristesa demolidora i inesborrable; 'd’aquii' (2008), un àlbum marcat per la tragèdia; 'Extractes d'un diari' (2010), més rítmic, extravertit i melòdic;  i 'Darder' (2013), un còctel emocionant i dinàmic de dark ambient, krautrock eteri i kosmische melancòlic. Amb aquest disc, David Crespo, Guim Serradesanferm i Roger Crespo reinventen la fórmula musical sense trair ni desviar-se del seu objectiu prioritari: commocionar al públic amb temes que, tot i la mancança de llum i esperança, desprenen emoció i sensacions.