Barnasants 2026: Ariel Rot

En aquest punt de la pel·lícula, podem dir que Ariel Rot és un personatge central i de consens en l'escena del rock espanyol, català, argentí i universal, vaja. El guitarrista, cantant i compositor, ex-Tequila i Los Rodríguez, acumula una massa crítica de discos en solitari que ja frega la quinzena, apuntalada per l'etapa Tequila, aquell gloriós pop-rock xiclet que se't clava al cervell sustentat per un raca-raca guitarrer entre els Ramones i els Stones, i del també èxit sideral de Los Rodríguez, potser l'intent més reeixit d'aconseguir un rock llatí comercial però de qualitat artística que mai s'ha fet. Si hi sumem el seu vessant de divulgador de la música espanyola (i catalana i asturiana i...) que foren les quatre temporades del programa musical de la tele pública Un país para escucharlo, Rot, si em permeteu l'acudit, és en aquell punt de la seva carrera que pot fer el que li rota.

Talentós cantant, guitarrista i compositor (una mica com si Rosendo hagués estudiat al Liceu Francès) Rot es torna a apuntar al festival de cançó d'autor Barnasants per oferir un resum de la seva carrera, just 50 anys després que un xaval de 16 anys arribés a l’Estat espanyol, acompanyat de la seva família, fugint de la dictadura argentina. Els èxits són molts, i tots es canten sols: Quiero besarte, Necesito un trago, Vicios caros, entre d'altres, i toquen molts pals de la música popular, de la milonga argentina al rock d'aires estonians o a la balada pop sedosa reminiscent de Harry Nilsson. Sentir-lo en un marc càlid i popular com és el Casino de l'Aliança de Poblenou (que, per cert, ha acollit concerts de Chris Cornell i Blue Oyster Cult) és un petit luxe que val la pena pagar.