Les passions violentes agiten el Liceu amb el retorn del doblet verista per excel·lència –'Cavalleria rusticana', de Pietro Mascagni i 'Pagliacci', de Ruggero Leoncavallo– en una espectacular producció que va guanyar el Premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic de 2016 després de la seva estrena londinenca en la Royal Opera House. Amb ambientació realista en un poble del sud d'Itàlia i ritme cinematogràfic, el director d'escena Damiano Michieletto entrellaça hàbilment les trames de les dues breus òperes que representen les essències del verisme com si fossin dos capítols d'una mateixa història de gelosia, amors obsessius, honors tacats i morts a ganivetades.
El joc teatral comença quan els còmics de Pagliacci arriben al poble on transcorre l'acció de 'Cavalleria rusticana' per a representar el seu espectacle. Més enllà de la pintura costumista a Mascagni, és en la lectura de l´obra de Leoncavallo on cobren vida idees teatrals enginyoses que exploren les obsessions i frustacions de Canio. Musicalment, el director Henrik Nánási controla la tensió dramàtica i obté una notable resposta de l'orquestra i el cor del Liceu.
El verisme italià és l'arravatament de la veu i en aquesta producció el tenor Roberto Alagna supera amb nota un esgotador doblet en el qual interpreta els personatges de Turiddu i Canio amb gran força dramàtica. Al seu costat destaca la soprano Aleksandra Kurzak com a magnífica Nedda, mentre que la també soprano Elena Pankratova signa una potent, però freda, Santuzza.
