Potser la segona edició del festival Connexions arrenca fent una mica de trampa. Per què trampa? La premissa del cicle és apropar músics d’universos allunyats i generar –o fer d’aparador de– un diàleg artístic que creui fronteres i tradicions musicals. Agafeu com a exemple dues de les propostes més extremes de l’any passat: la trobada entre Bombino, grup de rock tuareg del Níger, i els flamencs d’aquí Joaco Abel i Salao, i la del Brossa Quartet de Corda i el contratenor Jordi Domènech amb els MC del grup de hip-hop Falsalarma. Cap proposta del segon Connexions és tan agosarada i, més que reunir músics de diferents universos, les parelles protagonistes són més aviat ànimes bessones que ja s’havien trobat abans que el cicle comencés a existir. Però qualsevol excusa és bona si el resultat és un bon cartell.
El guitarrista i cantautor de Toledo Víctor Herrero i la musa weird folk nord-americana Josephine Foster no només comparteixen cartell. Han compartit ja diversos discos, i fins i tot comparteixen llit. La parella presentaran el nou disc d’Herrero, Estampida, un bonic recull de folk despullat amb accent ibèric en què Foster brilla per la seva absència. Per això té tota la pinta que en el repertori hi podrien caure temes d’Anda jaleo (2010), l’àlbum en què revisaven les Canciones populares españolas que Lorca va gravar el 1931 amb la bailaora La Argentinita.
I Nico Roig i Maria Montferrer juguen al gat i a la rata des del 2009, quan el cantautor i guitarrista (Pau Vallvé, Maria Coma) i la veu de Ten Thousand Islands (projecte compartit amb David Crespo de Balago) van coincidir en un homenatge a Nick Drake. Montferrer va ser el desllorigador per treure del calaix unes cançons que Roig tenia arraconades, i el resultat és Every cloud has a silver lining, que, mentre no s’editi en format físic, es pot gaudir a Bandcamp, a TotsSants.com, i, esclar, al Connexions. –M.S. Les parelles que obren el cicle són ànimes bessones que ja s’havien trobat abans
