El millor del Guitar BCN 2015

L'artista sicilià, una de les personalitats més misterioses, originals i carismàtiques de la música italiana de les últimes dècades, que va passar el 2013 per Barcelona per presentar el seu magnífic últim disc 'Abréte Sésamo' (2012) torna a la ciutat amb la seva experimentació electrònica, els seus himnes pop i la seva elegant world music.

Dean Wareham torna a Barcelona, i aquesta vegada no ho fa sol, sino que ho fa al capdavant de Luna, la banda que es va convertir en el seu projecte principal després de la separació de Galaxie 500. Ha reunit la mateixa formació titular de la banda entre el 1999 i el 2005, just abans de dir adéu, amb Britta Phillips, Lee Wall i Sean Eden. Una nova oportunitat per fer un repàs als seus vuit discos i a les seves envolvents melodies dream pop.

Des del 2011, quan va publicar 'La joven Dolores' i el recopilatori 'Un caso sin resolver', que Christina Rosenvinge no treia material nou. A més, després d’una antologia, toca reinventar-se, i és el que fa la cantautora amb 'Lo nuestro' que publica aquest 2015 amb Søster i El Segell del Primavera. Inspirat en figures aparentment llunyanes entre elles com Luis Cernuda, Louise Bourgeois, Nikola Tesla, New Order,Franco Batiatto o Yoko Ono, el nou treball està gravat en format semi-electrònic i amb la complicitat del sempre inspirat Raül Fernández ‘Refree’, amb qui -diu Rosenvinge- 'ha arribat a una connexió gairebé telepàtica'.

Just després de fer de telonera de St. Vincent -amb qui se l'havia comparat per la seva perícia amb la guitarra elèctrica, Núria Graham ha anunciat que publicarà el seu primer disc al març del 2015. 'Bird eyes', que editarà El Segell del Primavera, és un debut molt esperat, perquè ja fa temps que Graham va publicar la seva demo First tracks, unes cançons primerenques que van enamorar tant el públic com la crítica i que, de passada, reafirmaven l'escena musical osonenca com a cantera inesgotable de nous i joves talents. La jove vigatana ha estat fins ara una promesa que està a punt de fer-se realitat, i aquesta nova i important etapa en la seva trajectòria es presentarà oficialment al Guitar BCN.

El londinenc Matthew Herbert presenta en format de banda el seu nou àlbum, 'The shakes'. Aquesta vegada, dirigeix (o redirigeix) la seva mirada cap a cançons amb melodia, veus i fins a un cert punt estiuenques. I de 'dancefloor'. Encara que no renega en elles de l'experimentació ni del toc futurista ni de certa desconstrucció del house, en l'àlbum això no anirà descaradament per davant, sinó entrecreuat. Com tant li agrada fer, en aquests concerts es prestarà especial atenció a attrezzo, llums i coreografia. L'espectacle no faltarà a la cita. Per postres, com que el 2015 coincideix amb el 20 aniversari del seu primer disc, les seves actuacions també inclouran, a més del repàs als seus temes nous, el rescat de diversos dels seus èxits més coneguts, entre el autohomenatge i l'agraïment als seus seguidors.

La trilogia formada per 'Sound of lies' (1997), 'Smile' (2000) i 'Rainy day music' (2003) constitueix l’etapa més inspirada de la història més recent de The Jayhawks, pioners del vessant més càlid i lluminós del so americana. Meravelloses i inoblidables melodies i harmonies de pop plusquamperfecte, sempre respectuós amb les arrels nord-americanes del grup però també amb la mirada posada un pas més enllà. Per celebrar la reedició d’aquesta tríada de discos ja clàssics i atemporals, Gary Louris, Marc Perlman, Tim O'Reagan, Karen Grotberg i Kraig Johnson -és a dir, el line-up de 1997- s’han posat en marxa per oferir una d’aquelles gires que tenen tota la pinta d’esdevenir memorables.

L'irlandès James Vincent McMorrow torna a Barcelona ni un any després de la seva última vista després de col·locar a la impredictible llista de vendes espanyola un dels temes del seu segon i últim llarga durada, 'Post tropical' (2014), que apareix a l'anunci de la loteria de Nadal. Un disc en el que ha donat un gir més electrònic al seu pop-folk pausat que amb el seu àlbum de debut, 'Early in the morning' (2011), el va portar al principi a ser etiquetat com el candidat més ben col·locat per al títol de Bon Iver (o Justin Vernon) europeu. Amb el temps ha demostrat que té molta personalitat i talent propi.

Si algú es pensava que després de la dissolució dels Antònia Font Joan Miquel Oliver ja ho havia dit tot, anava molt equivocat. En aquest temps ha tingut temps, entre d'altres coses, de publicar un nou llibre, fer un trio amb Quimi Portet i Sisa -el Col·lectiu Eternity- i preparar un nou disc, que sortirà a l’abril. En el seu nou treball, el primer en solitari després de l’adéu d’Antònia Font, Oliver ha gravat tots els instruments i Quimi Portet n’ha fet les mescles. El Guitar Bcn ens dóna l’oportunitat de gaudir de les seves noves cançons en directe, amb un trio completat per Jaume Manresa (teclista dels Antònia Font) i Xarli Oliver (bateria de Portet).

El sisè treball de la texana Jolie Holland representa també un salt de gegant en la seva carrera; no és casualitat que 'Wind dark sea' (2014) hagi ocupat llocs destacats gairebé en moltes de les llistes del millor de l'any. En aquest disc, Holland manté el gust pel folk, però afegeix l'aspror de la guitarra que, combinada amb la sensibilitat de la veu, té un efecte que traspassa qualsevol frontera entre gèneres. D'acord, també és americana -country, jazz, blues, gospel...-, però aquesta vegada amb un arriscat contrapunt experimental que catapulta Holland a una nova dimensió encara més interessant. I que Tom Waits -amb qui comparteix segell- en sigui fan declarat des dels seus inicis, només pot ser una garantia.

La 'cantaora' Estrella Morente, una de les primeres figures del flamenc del pais i filla d'Enrique Morente i de la 'bailaora' Aurora Carbonell comparteix escenari amb la guitarra del Niño Josele per presentar el seu primer disc conjunt, 'Amar en paz', un àlbum que tendeix ponts entre el flamenc i la rica herència brasilera i que serveix de carta d'amor a la música del país sud-americà.