Les veus, i només les veus, salven el muntatge d''I puritani', l'última òpera de Vincenzo Bellini que obre la nova temporada del Liceu. No és poca cosa. En el repertori belcantista, els divos troben el seu vehicle natural d'exhibició, i en aquest terreny de lluïment el coliseu de la Rambla s'apunta un èxit. La soprano sud-africana Pretty Yende triomfa amb una Elvira d'aguts brillants i coloratura encisadora -en l'escena de la bogeria està impressionant-, i en el paper d'Arturo, el famós tenor mexicà Javier Camarena, sense estar en plena forma, entusiasma amb un cant d'apassionats accents i un fraseig de gran noblesa. En el segon repartiment, la soprano andalusa María José Moreno signa una Elvira de gran aplom tècnic i expressivitat captivadora, mentre que el tenor canari Celso Albelo triomfa amb aguts potents, passió i intensos matisos. En la resta del repartiment es troba a faltar major domini de l'estil i més elegància en el fraseig.
En el fossat, el nord-americà Christopher Franklin treu a flotació la concertació amb no poques dificultats, però no acaba de llimar les asprors del so orquestral i el traç gruixut. Va decebre el muntatge de la directora d'escena irlandesa Annilese Miskimmon, que viatja entre el temps de la guerra anglesa del segle XVII al Belfast de 1973, ambientant la història d'amor d'Elvira i Arturo i els enfrontaments entre protestants i catòlics en ple conflicte d'Irlanda del Nord. Miskimmon explica la història a través de la bogeria d'Elvira, però els canvis d'època i vestuari creen confusió en un escenari fosc i desangelat.
