No hi ha cap dubte que Iron Maiden és la banda de la història del heavy metal més rellevant en actiu: els britànics han aconseguit simultaniejar ser una corporació gegant del 'merchandising' i omplir estadis amb una aurèola d'autenticitat i banda del poble (cosa que no ha aconseguit Metallica, per exemple). Bona part d'aquest reconeixement rau en el fet que de no haver-se adormit a la palla: els seus darrers discos, sobretot el dinàmic 'Senjutsu' (2021), els presenta amb una varietat de registres lloables, des del metal progressiu fins a les cançons de rock dur 'groovy', amb poca experimentació però renovant la collita de cançons de l'històric sarró amb solvència.
La gira que passa per Barcelona té coartada: A 'The Future Past Tour' combinen cançons inèdites de 'Senjutsu' en directe –com 'Days of Future Past' o 'Death of the Celts'– amb una cullerada de nostàlgia selecta: la recuperació de cançons del 'Somewhere in Time' (1986), un disc poc valorat en el seu moment que amb el pas dels anys –i la reivindicació de Ryan Adams fent-ne versions, per exemple– ha anat creixent. Podrem escoltar himnes de melodia pop i èpica progressiva com les molt emotives 'Wasted Years o 'Somewhere in time' que fa decàdes que no toquen en viu. Poc factor sorpresa, però satisfacció garantida: sobretot perquè evitar l'autoparòdia i la decadència després de quasi 45 anys fent heavy metal és, en si mateix, un triomf absolut. Tot queda en família: els teloners són The Raven Age, banda on toca el guitarrista George Harris, fill de Steve Harris, amb una influència inevitable de banda de son pare, però més escorada cap al metalcore melòdic.
