[image]
[title]El Mariachi de las Ramblas és un artista pioner en aquest nou gènere emergent, la “música tradicional post-veritat”.
En Borja Tutusaus tenia un grup de post-rock, 'The Andromeda Equation'. Van fer una desena de concerts, amb una vintena d’assistents en total. Un dia van sortir a BTV (sa mare ho té gravat). Però ara, en Borja Tutusaus omple cada nit qualsevol sala del Raval amb el seu Mariachi de las Ramblas. I les sales del Raval somriuen, veient com els diners tornen a rajar a base de mojitos i tapes reescalfades.
El Mariachi és el precursor d’un nou gènere, la música tradicional post-veritat. “Jo faig música d’aquí. Dit d’una altra manera, faig la música que els turistes s’imaginen que fem aquí”, afirma Tutusaus. El resultat és una barreja sonora de ranxeres i flamenc mentre ell canta sobre paella, 'frijoles' i toros. “Complaure el públic no és cap delicte, i si ells imaginen que aquí anem amb barrets mexicans i ballem sevillanes mentre toregem una 'vaquilla' a la gespa del Camp Nou, per què no fer-ho?”
Alguns músics locals han criticat aquesta iniciativa, però s’estan quedant sols davant l’evidència: els bars tornen a estar plens, els turistes paguen, i els grups toquen. I l’administració calla, perquè els diners entren. Un cop més, el turisme ens ha salvat de la crisi.
Si us ha agradat el 'Mariachi de les Rambles' (podeu escoltar-lo a sota) flipareu amb la nova fornada de grups per a turistes, com ara Els Amics de Zapata, els Love of Mexican, o els Sopa de Miso (el nou projecte de Gerard Quintana enfocat al turisme japonès). La seva fórmula musical és la mateixa que la d’una tapa de bar de la Rambla: feta sense ganes i amb ingredients de baixa qualitat, però venuda a un preu exhorbitat.
