'La Gioconda' al Gran Teatre del Liceu

Tots tenim una imatge idílica de la Venècia de temps remots, i va ser així, però també tenia les seves ombres. L’òpera italiana La Gioconda, que torna a reinterpretar-se a mans de Romain Gilbert al Gran Teatre del Liceu del 16 de febrer al 2 de març, ens transporta a aquesta ciutat clarobscura del segle XVII, a través d’una història d’amor i passions fosques: reflectint l’ambient carnavalesc i lluminós de postal, però també la part més ombrívola de la societat del temps. 

Composta per Amilcare Ponchielli, La Gioconda és una obra monumental del romanticisme italià i una raresa dins el repertori operístic del segle XIX, ja que és pràcticament l’única òpera no verdiana del període que ha mantingut una presència estable als escenaris. El drama, amb llibret d’Arrigo Boito —signat amb el pseudònim de Tobia Gorrio—, s’inspira lliurement en un text de Victor Hugo i desplega una trama de venjança, gelosia i sacrifici en una Venècia tan fascinant com cruel.

Sinopsi: amor i venjança

En aquest escenari opressiu, la trama gira al voltant de la Gioconda, una cantant de carrer que viu amb la seva mare cega, la Cieca, i que es veu atrapada en una xarxa de manipulacions orquestrades per Barnaba, un espia de la Inquisició obsessionat amb ella. El seu desig frustrat desencadena una cadena de venjances que impliquen Enzo Grimaldi, l’home estimat per la Gioconda, i Laura Adorno, esposa d’un alt càrrec venecià i antic amor d’Enzo. Traïcions, delacions i sacrificis s’entrellacen fins a un desenllaç tràgic, en què la protagonista renuncia a tot —fins i tot a la vida— en un gest final de dignitat, mentre el mal triomfa impunement, revelant la cara més fosca d’una Venècia tan bella com implacable.

Música entre dos períodes

Musicalment, La Gioconda destaca per una col·lecció de melodies d’una bellesa intensa i exigent, que connecten el bel canto amb el verisme que vindria després. Escrita per a una gran orquestra, cor i sis veus principals, és una òpera de gran dificultat vocal, pensada per lluir intèrprets excepcionals.

L’elenc d’aquestes funcions està liderat per la soprano Saioa Hernández i el tenor Michael Fabiano, acompanyats per un repartiment internacional de primer nivell. La Gioconda es presenta com una experiència intensa i colpidora, una passió romàntica marcada per l’amor, la traïció i la mort en una Venècia fantasmal que continua captivant el públic gairebé 150 anys després de la seva estrena. Aquí podeu aconseguir les entrades!