'Qui no vulgui pols...' Bé, doncs hi ha qui en vol, i en vol dues tasses. Cas per exemple d'Oriol de Balanzó i Pau Guillamet, emmascarats sota el nom 'La pols i l'era' projecte amb la missió de deconstruir el pop català, o alguna cosa que s'hi assembla. Sempre sota el mestratge del presentador Òscar Dalmau, han rebuscat per les cubetes antics singles de ie-ié català dels 60, perles encara massa oblidades, per extreure'n ara un beat, ara un riff, ara una frase. I jugant amb aquests elements han vestit un cançoner completament nou però impregnat de l'esperit d'aquella època.
Han embolicat en l'aventura tot un exèrcit de col·laboradors sorgits de diferents generacions de la nostrada escena musical. Així, reivindiquen noms com Francesc Burrull, Núria Feliu o Lita Torelló convidant-los a fer nova música al costat de noms de darreríssima hora. Noms que, de fet, també sorprenen uns al costat dels altres: Joan Colomo, Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Martí Sales dels Surfing Sirles, Ernest Crusats de La Iaia, Núria Graham, Eduard Gener, Eric Sueiro de The Saurs o l'irreverent El Gordo del Puru. A més de les veus radiofòniques del propi Òscar Dalmau (que també canta) i de Jordi Beltran.
