[image]
[title]Lagwagon actuen aquest dissabte al festival Barna’n’Roll, amb grups com Skatalà, Giuda i The Addicts. Parlem amb Joey Cape, cantant i fundador de la banda.
Penso en les vostres primeres visites a Barcelona amb els NOFX, als anys 90.
En tinc records una mica boirosos, hem girat tant que tot es barreja, a més crec que bevíem massa llavors (riu). En qualsevol cas, va ser una època bona... Massa bona!
En aquell moment el punk-pop i el hardcore melòdic sonaven a la ràdio amb Green Day i The Offspring.
Allò va donar-nos molta repercussió, però no jugàvem a la mateixa lliga. Va ser genial veure com, de cop, tothom escoltava els Green Day, però no era el primer cop que passa, amb Sex Pistols i els Ramones va ser igual.
Crec que un disc com el Hoss és tan bo com el Dookie; a mi i a molts companys de generació ens va canviar la vida! Què us va faltar per fer aquell pas final i ser un grup de masses?
Sobretot que el mainstream mai va ser el nostre objectiu. Crec que no érem tan accessibles com ells, tot i que a mi no m’hauria importat sonar tan pop com Abba (riu). Al final és una qüestió de màrqueting: Lagwagon érem a Fat Wreck i Green Day a Warner.
Encara traieu els discos amb ells, oi?
Sí! En Fat Mike (de NOFX) és un dels meus millors amics. Sempre hem tingut una relació de molta sinceritat amb la discogràfica. El nostre últim disc també el vam publicar amb ells i la resposta ha estat boníssima.
Ara sou pares, les prioritats canvien...
Sí, però exactament igual que per a qualsevol pare o mare. Tinc la sensació que la meva vida com a músic no ha variat massa, tot i que segurament ho han fet les cançons. M’agrada pensar, això sí, que som una mica més savis que abans.
