[image]
[title]Veure una banda com Woods en una sala de format mitjà s’ha convertit en un luxe poc habitual a Barcelona. Acostumats a trepitjar l’escenari del Primavera Sound, els de Brooklyn presenten nou disc a l’Apolo.
Amb prou feines hem pogut escoltar una sola cançó del pròxim àlbum, 'Love is love'.
Jarvis Taveniere: Hem volgut anar una mica més enllà de tot el que havíem fet fins ara, o com a mínim més que al disc anterior. No és tan diferent de cançons com 'Sun city creeps', va del jazz còsmic al funk infernal.
Es comenta que és un disc molt influenciat per l’elecció de Donald Trump com a president dels EUA.
Totalment, després de saber-se el resultat, la banda va entrar en depressió i en Jeremy (Earl) va començar a escriure compulsivament. A l’estudi ens intentàvem abstraure de tot el que passava, però era complicat. Les cançons d’aquest elapé capturen la nostra reacció col·lectiva a la notícia.
Com heu viscut els primers mesos de l’era Trump? Teniu algun tipus d’esperança?
En una escala de l’1 al 10, et diria que ens agrada zero. Estem molt espantats, i crec que és un sentiment compartit per tothom amb dos dits de front arreu del món.
Pot ser l’amor una resposta a tant d’odi?
Sempre és una resposta. L’amor es demostra en el fet de deixar de veure les persones diferents de nosaltres i ser tan hater, a la vida real i a la virtual. Potser començant per coses petites aspirem a tenir esperança.
El 2017 feu 10 anys com a banda.
Tenint disc nou encara no hem pensat en l’aniversari. Alguna cosa farem per celebrar-ho.
