[image]
[title]Entre els festivals de música electrònica de la ciutat, el Lapsus sembla petit per fora, però és dels més grans per dins. La tasca del seu equip sempre ha anat en la mateixa direcció, durant quatre edicions: portar a tocar i punxar a Barcelona aquells artistes que es mouen fora del radar dels clubs de sempre i dels festivals consolidats. Anar una passa més enllà –sempre en un marc entre la música de ball complexa i els sons experimentals amables– i obrir-nos les orelles amb creadors d’una qualitat immensa i un seguiment de culte. A més, ho fan en un entorn còmode com és el Teatre del CCCB, un racó íntim on –amb no més de 500 persones a la sala– gaudirem d’una experiència privada, amb sabor underground.
Aquest any, els que diríem que són els caps de cartell del Lapsus són dos noms en realitat per a minories selectes: Telefon Tel Aviv, un projecte americà de techno paisatgista, amb ritmes oblics i melodies encisadores, i Steve Hauschildt, antic membre de la banda Emeralds que fa quatre anys que publica àlbums d’electrònica inspirada en els sons còsmics dels anys 70, un mestre en l’art de la levitació.
A partir d’aquí, la resta del cartell del Lapsus és exquisit i preparat per generar sorpreses i entusiasmes. Per exemple, SKY H1, una jove productora belga que es mou a mig camí entre el techno angulós i el vaporwave –ambient eteri amb melodies pop–, i MNLTH, un protegit d’Aphex Twin especialitzat a torçar al màxim la cadència habitual dels ritmes de ball, fins a transformar-los en un deliri.
Hi haurà representació local –Airaboi i Clip, dos joves mestres del deep house elegant, i Atzar, trio que farà una llarga improvisació al voltant del techno i el dub– i noms que tot just ara comencen a jugar un paper destacat en el circuit internacional de la música electrònica, com el de l’alemany Luca Lozano i la russa Machine Woman. Una tarda sencera de descobertes, acompanyades per visuals hipnòtics: si en música de ball t’agrada anar més enllà dels tòpics, el cos t’està demanant anar al Lapsus.
