[image]
[title]Las Odio prometen un concert mogut per presentar el seu primer disc, 'Futuras esposas', un manifest de ràbia i ball amb aroma del riot grrrl dels anys 90.
A les vostres cançons hi ha molta paròdia sobre l’escena i la modernitat.
Ha sortit així. Les nostres lletres parlen de temes quotidians i assumptes que ens preocupen i que sovint parlem al local o quan estem fent unes cerveses. Per això les referències al nostre entorn immediat; per tant, a ‘l’escena’.
Sembla que hi hagi una competició per ser sempre el més ‘guai’.
És la cultura Instagram: fer les coses pel simple fet d’ensenyar-les ràpidament, sense reflexió. Tampoc no pensis que nosaltres ens en lliurem, per això ens agrada fer-ne broma i parlar-ho des de l’autocrítica. Ho cantem des de la ironia, com un acte quasi autoparòdic.
Us sentiu còmodes amb l’etiqueta 'riot grrrl'? Aquell moviment encara és vigent?
Per descomptat que ho és. No només és l’única etiqueta amb la qual ens sentim realment còmodes i que ens representa, sinó que va ser la premissa per muntar el grup. Segueix sent necessari ampliar referents, trencar estereotips i no esperar que els altres facin les coses per nosaltres.
Sou una mescla de ballaruga, agressivitat i ironia.
La idea és que als nostres concerts la gent balli, canti i cridi. L’agressivitat no és que sigui buscada, és que ens surt així. Diem el que pensem i el nostre missatge és molest per a molta gent, són opinions que no agrada escoltar.
Els vostres concerts deuen ser adrenalínics.
Hauràs de venir a la Razzmatazz per comprovar-ho, però diuen que guanyem en persona.
