Així seran les sessions Under 35 d'aquesta temporada al Liceu

Una de les grans històries d’amor impossible de l’òpera, una tragèdia monumental ambientada a l’antic Egipte que mai ens ha deixat de seduir. Aquesta producció que presenta el Liceu de l’obra magistral de Giuseppe Verdi està dirigida per l’artista iraniana Shirin Neshat i té un component visual molt modern, amb jocs de clarobscurs i projeccions en vídeo, i un element de crítica política que denuncia l’odi entre pobles i civilitzacions. També busca aprofundir en la psicologia profunda dels personatges. Us emocionarà i us farà pensar. La sessió programada és el 23 de setembre, i les entrades es poden comprar aquí.

Una altra gran història d’amor de l’òpera, en aquest cas la millor obra que s’hagi fet mai sobre el primer amor, quan som joves, estem descobrint la vida i volem menjar-nos el món. La bohème, de Giacomo Puccini, segueix un grup d’artistes a París, pobres i amb ambicions, que s’enamoren, que viuen al límit... i al final descobreixen que no tot és tan fàcil. Té una de les partitures més belles i emocionants de tot el repertori mundial, i si no la coneixeu, un cop la sentiu, sabreu immediatament què és l’amor. La vostra funció serà la primera de l’any que ve, el 3 de gener.

Us interessa la dansa contemporània? Si és així, Assembly Hall és una molt bona opció per aprofundir en la vostra passió, o descobrir un camp nou de creació artística. Aquesta obra produïda per la companyia anglesa Kidd Pivot té una coreografia de Crystal Pite i una dramatúrgia de Jonathon Young, i tracta sobre un grup d’amics que tenen un espai de reunions per fer recreacions històriques. Però el negoci no va bé, perden membres i diners. Un dia, en una reunió dedicada a reproduir una batalla medieval, amb armadures i tot, les tensions pugen... i tot aquest drama es transforma en una dansa imprevisible. Podreu gaudir d’aquesta experiència el 12 de maig.

NumEros es una paraula inventada composta per dues paraules amb una gran càrrega de significats. Numen es refereix al poder intangible, a la càrrega espiritual o divina de les coses, i Eros és l’amor, la pulsió sexual. Quan aquests dos elements es troben i es combinen, es desplega tota la força torrencial de la vida. Aquesta obra de la Compañía Nacional de Danza recupera tres coreografies essencials de la dansa del segle XX, signades per coreògrafs essencials com George Balanchine, William Forsyth i Jacopo Godani. Teniu una cita amb la passió divina el proper 11 de juny.

Una de les òperes més populars de tots els temps, i l’última que va fer Mozart. La flauta màgica és una història d’aventures on un príncep mític, Tamino, entra en un país misteriós, i es troba al bell mig d’una lluita entre les forces de la llum, encarnades en el savi Sarastro, i la foscor que representa la Reina de la Nit. La seva missió serà rescatar una princesa amb l’ajut d’un caçador d’ocells, i també fer el seu viatge personal de l’ignorància al coneixement. Una òpera meravellosa, amb música inoblidable, que tindrà en aquesta ocasió una nova producció de Marcos Morau i la seva companyia de dansa, La Veronal. Apunteu-vos i reserveu la data, perquè serà a l’estiu: 28 de juliol