[image]
[title]"En tinc 33. La feina d'un home no la pot fer un nen", canta Mala Rodríguez al tema que titula amb els anys que tenia quan el va compondre. És l'agressiu segon senzill de 'Bruja' (2013), el cinquè àlbum de la poderosa MC gaditana.
Al videoclip apareix brandant un bat de beisbol entre cotxes desballestats, i la lletra és un addictiu vòmit d'insults dirigits cap a un paio que no estava preparat "per follar amb la reina", i que acaba amb un fade out, com si encara li quedessin coses per dir. "Podria continuar així fins demà passat", diu la Mala, amb un encantador somriure fatxenda. Parlem amb ella abans que tregui el nou disc a passejar, amb el format més pur del hip-hop, el d'MC més DJ.
Per què l'àlbum es diu Bruja?
Una bruixa és una dona lliure, valenta, independent, que coneix la natura. M'agrada pensar que jo sóc així. Per a mi no és un mot pejoratiu. M'agrada jugar amb les paraules. Em semblen molt avorrides les coses literals.
Les bruixes fan por. A 33 tu també en fas una mica.
Tinc un costat molt fosc, no ho puc negar. Em van dir l'altre dia que parlava com un home. Com un home?, li vaig dir. No siguis pallasso! Jo sóc una dona i parlo així. Però faig servir per insultar un home termes que només es fan servir per insultar una dona.
Et demanes: "On està el meu buda quan el necessito". Ets una persona espiritual?
Per a mi és molt important saber que estem en aquest planeta per fer una cosa bona, significativa. Molta gent ho veu així, però com que vivim en un món tan guiat per l'economia i per uns valors tan podrits, se'ns oblida.
¿El context actual ha afectat la creació dels versos?
Tothom s'està fent preguntes i s'està plantejant si volen continuar així. Jo no puc ser diferent. La síntesi que en faig és molt positiva, perquè tot i que trec els dimonis cap enfora, el que vull dir és que podem tirar endavant, que no només importa que siguis el més maco, el més ric o el més poderós. Cal revisar cap a on anem, i hi hem d'anar junts. Jo només llanço idees, fotos. No dono lliçons ni faig la crònica del que està passant, que és avorrit, o a mi m'ho resulta, quan escolto tota la tirallonga com un informatiu. No aporta res.
A l'àlbum hi ha dubstep agressiu, però també dub.
El dub m'aporta la sensualitat: m'agrada que hi sigui, que no tot sigui cru. És una foto de mi mateixa: la bruixa que intento reflectir té corbes, es mou i li agrada gaudir dels plaers.
Al disc has treballat amb molts productors diferents. Per què?
Filla, perquè si un no pot donar-t'ho tot has d'agafar i buscar! Jo volia vestits fets a mida. No volia els ritmes que es porten, no volia el que estigués de moda. Buscava abrics que anessin bé amb els meus versos, que sabessin donar-li importància a les paraules.
Cantes que "el món és una baralla de polles".
Mira els edificis: és qui la té més llarga una i una altra vegada. Cal molta paciència, i això et fa ser més sàvia. He conegut tantes dones amb la mateixa merda, més ben preparades i amb més experiència, i que arribi un home i que li donin el seu lloc... L'aprenentatge que n'hem de treure és que hem de continuar educant els que vénen. No som iguals, som diferents, però hi ha coses per a les quals estem igual de qualificats i hi ha abusos, i això implica que les dones hagin de ser molt més fortes.
¿Has obert portes per a altres dones en el hip-hop?
M'agrada pensar que he obert portes en els caps d'algunes nenes. I no perquè es dediquin a ser raperes, sinó perquè es dediquin al que vulguin ser. Jo ensenyo a pescar, no dono peix.
Sent una dona en un gènere que explota la sexualitat, com portes aquesta tensió?
No exploto el meu físic, no ho feia quan tenia 20 anys i no ho faré ara. Però tampoc pots anar amb burca. A mi m'encanta que les dones vesteixen sexi. El límit és una línia molt prima. Fer servir el sexe com a mercaderia és vulgar. Però les coses no són ni blanques ni negres. Són grises.
