9 concerts que no t'has de perdre al Primavera Sound 2025

6 de juny, Paral·lel 62

El risc dels homenatges és que amb prou feines arribis a l’altura de les sabates de l’original. Hi ha, però excepcions extraordinàries, gairebé màgiques. És el que ha fet Cat Power amb The 1966 Royal Albert Hall Concert de Bob Dylan, nom amb què es coneixia a l’època un bootleg que en realitat es va gravar al de Free Trade Hall, Manchester, amb una part acústica i una altra d’elèctrica, amb The Hawks (és a dir, The Band). Chan Marshall porta per segona vegada a Barcelona aquest petit miracle en què es transforma en un Dylan que molts no hem viscut: Visons of Johanna, Desolation row, Just like a woman, Ballad of a thin man… Imprescindible.

7 de juny, Parc del Fòrum

Els dublinesos Fontaines DC són sense cap mena de dubte un dels grups del moment. Amb quatre discos en cinc anys –Dogrel (2019), A hero’s death (2020), Skynti fia (2022) i Romance (2024)– s’han anat fent imprescindibles en el panorama del rock independent actual. Del post punk més cru han anat evolucionant cap al so més polit de Romance que, sense ser obertament comercial, té una pila de hits amb melodies enganxoses. L’actitud i la veu de Grian Chatten –que, per cert, ha tingut temps de publicar també un disc en solitari, Chaos for the fly (2023)– té molt a veure en la capacitat de seducció d’un grup que, molt probablement, oferirà un concert catàrtic, de grup gran, de consagració. 

6 de juny, Parc del Fòrum 

Aquest concert és obligatori. Pot ser que no us soni de res, i aquest va ser el meu cas quan la vaig descobrir el 2023 al festival Europa Vox de Clermont-Ferrand i, sense saber-ne res de res, em va atrapar amb una presència escènica absolutament hipnòtica. Llavors tenia 22 anys. Poc després va fer una actuació corprenedora al festival de Canes, amb una versió del Modern love de Bowie que va deixar sense alè a mig món (i a Greta Gerwig, a qui s’homenatjava per Frances Ha). De moment, només té un àlbum, La symphonie des éclairs (2023) on combina la chanson amb els sintetitzadors i els ritmes electrònics de manera magistral. 

7 de juny, Parc del Fòrum
8 de juny, Paral·lel 62

L’exbaixista dels Pixies i fundadora de The Breeders va debutar en solitari l’any passat amb un dels millors discos del 2024. Nobody loves you more és el resultat de més d’una dècada de feina que en certs aspectes manté trets de les Breeders (hi col·labora la seva germana bessona Kelley Deal), però que sorprèn per l’ampli ventall sonor, des de les cordes que orquestren la preciosa balada que dona nom a l’àlbum als efluvis jamaicans de la meravellosa Coast. Hi ha tocs exòtics, però també cruesa, distorsió i, sobretot, cançons boníssimes. Molt probablement, la millor Kim Deal des de Last splash (1993). A veure com trasllada aquest nou repertori al directe. 

7 de juny, Parc del Fòrum

Si el post hardcore us semblava una cosa molt dels 90 i de principis dels 2000, ara podem dir que ha tornat i amb Turnstile com a grans abanderats. El grup de Baltimore, que ja va ser al Primavera Sound el 2023, contradiu amb milions de reproduccions qualsevol apriorisme que relegui el gènere a un àmbit minoritari. El secret? Una mirada oberta que no té por d’experimentar amb noves sonoritats (escolteu les col·laboracions amb BadBadNotGood i Blood Orange), riffs potents que tant beuen del punk com del metal i un sentit melòdic que amoroseix el conjunt. Tot, amb l’energia punk i un nou disc, Never enough (2025), que es publica el dia abans de la seva actuació al Parc del Fòrum. 

5 de juny, Parc del Fòrum

La tercera és la bona? La cantant anglesa va caure del cartell l’any 2023 i també el 2024. Llavors es va dir que simplement la seva participació es posposava a l’edició del 2025, és a dir, aquesta. Esperem que ara sí, que no hi hagi sorpreses, i que Tahliah Debrett Barnett pugui presentar-hi en directe el seu tercer àlbum, Eusexua, aparegut al gener d’aquest any. Electrònica i orgànica alhora, FKA twigs continua demostrant que les premisses del trip-hop dels 90 encara són vàlides al segle XXI i que estan lluny d’esgotar-se, ara amb un estil inspirat en el clubbing i el sentiment d’eufòria i transcendència associats a la música techno. 

7 de juny, Parc del Fòrum

Sí, era el cantant i guitarrista de Low mentre va durar, però la mort de Mimi Parker, la seva parella artística al grup i també sentimental, ho va canviar tot. No només es va acabar la història d’un projecte musical de gairebé 30 anys (del 1993 al 2023), sinó que l’estètica orgànica downtempo i minimalista que associàvem al grup també va desaparèixer amb l’àlbum que Sparhawk va publicar en solitari dos anys després, White roses, my God. L’electrònica contundent però desencaixada i les veus filtrades deixaven entreveure un procés dolorós del qual va ser capaç d’extreure una rara bellesa que no s’assembla gairebé a res. A més, ara publica With Trampled by Turtles, un disc que descriu com a “fraternal, comunitari i empàtic” enregistrat amb la colla d’amics de Minnesota. Faci el que faci, sempre és memorable.  

6 de juny, Paral·lel 62

Qui no té curiositat per veure la presentació en directe del nou grup de Núria Graham? Red Stamp és el projecte que la vigatana ha posat en marxa amb Aoife Nessa Frances i amb Brendan Doherty (col·laborador de Villagers) a la bateria. De moment, el single Dancing with my baby, mig en català mig en anglès, mostra una mena de folk psicodèlic amb ritme d’easy listening, sintetitzadors suaus i jocs vocals interessants. Amb arrels irlandeses i catalanes, el projecte es va gestar a Austin, les cançons es van escriure a Rotterdam, i es van gravar a Nova York. Moltes ganes de sentir la resta del repertori i de veure com funciona en directe aquesta nova dimensió de l’estimada Núria Graham. 

7 de juny, Parc del Fòrum

Squid, grup de postpunk experimental de Brighton (ara instal·lat a Bristol) és com una alenada d’aire fresc. Juguen amb elements del rock, de l’electrònica i algunes pinzellades de jazz amb instruments de vent metall. A Squid tot és tan poc previsible que graven amb el prestigiós segell Warp (que comparteixen amb artistes tan heterodoxos com Aphex Twin, Autechre, Boards of Canada…) i el cantant és el bateria, Ollie Judge, però no us penseu que es passen de rars, sota tota aquesta inventiva hi ha melodies i molt bones cançons, com les del seu últim disc Cowards (2025).