[image]
[title]Molly Burch semblava predestinada a fer cançons. Quan era petita, mentre la majoria de nens i nenes de la seva edat jugaven amb playmobils o videojocs, veia desfilar artistes per casa amb tota naturalitat: el seu pare era productor musical i la seva mare directora de càsting. D’aquesta conjunció només en podia sortir brillantor i talent, com va ser. A més, Burch, que viu a Austin però va néixer a Los Angeles, va decidir estudiar música de ben jove, poc després arribarien les primeres cançons, influenciades pels discos que sentien a casa: des dels Everly Brothers fins a Sam Cooke.
Amb aquest panorama, era qüestió de temps que aparegués el primer disc d’estudi d’aquesta californiana, 'Please be mine', publicat per la prestigiosa discogràfica novaiorquesa Captured Tracks, casa de bandes tan influents com Mac Demarco, Chris Cohen i The Soft Moon.
L’elapé de debut de Burch, que pot recordar des de les veus de les Shirelles fins al caràcter mutant d’Angel Olsen, s’inspira en les melodies dels 60 i la cançó d’autor nord-americana, tot passat pel filtre de la nova onada indie-folk dels Estats Units. Temes melancòlics, d’amors que marxen, soledat i certa penombra. I pinzellades de llum, esclar. Molly Burch farà una gira europea aquest setembre que passarà per Barcelona. Serà el pròxim dilluns 18 al Centre d'Art Contemporani de Fabra i Coats, la primera vegada que toqui a la ciutat presentant un disc, ja que ens havia visitat improvisadament al bar del Sidecar fa un any.
