El post-punk, aquell etern retorn musical que cada cinc anys ens recorda com d'essencial va ser, viu un moment àlgid de popularitat a Espanya, amb bandes d'èxit com Carolina Durante o Alcalá Norte, a dalt de tot del mainstream. I ens visita una de les bandes valencianes més representatives del gènere: Ortopedia Técnica, de Castelló de la Plana, amb el més que notable disc Sentencia sota el braç, desplega un conglomerat d'estils i de recursos que passen pel punk-vintage, la Movida Madrileña més sòlida i sinistra, el noise-pop o fins i tot un garatge punk rovellat que els acosta a The Gun Club o The Cramps. Lletres de gent jove desesperada i desesperançada per viure en la postmodernitat pixelada, però, així i tot, vitalistes i desvergonyits, com una mena d'Ilegales centennials, amb el toc macarra ben intacte. I cançons que van més enllà de l'exercici d'estil i s'enganxen com una mala cosa. Sí, la joventut roqueja que dona gust, encara.
Els secunden Fuzzy Eyes, un projecte musical de dream pop barceloní que defineix el seu estil com a "pop tímid de tempos accelerats", creadors d'ambients inquiets i eteris. Les seves cançons destaquen per tenir puntejats de guitarres, capes de sintetitzadors i melodies enganxoses, amb influències de New Order o The Cure i també de projectes actuals Dayglow o els barcelonins The Zephyr Bones.