Primavera Sound 2017: el top 10 del dijous 1

Escenari Adidas Originals. 17 h.

Els navarresos saben moure's perfectament entre la decadència, l'agressivitat, el post-punk i el pop per facturar himnes directes i feridors. Els autors de cançons majúscules com 'La fuerza' i 'No volveré' presenten un disc que no ha acabat d'explotar, un 'Algo real' (2016) amb el que semblen haver-se quedat a mitges. És clar que venien d'indrets grandiosos.

Escenari Pitchfork. 17.40 h.

Isa Fernández sembla tocada per una vareta màgica. Sempre riu, és simpatiquíssima, té un enorme 'background' musical i, el que és més important, fa cançons meravelloses. La bilbaïna va començar fent punk amb Electrobikinis, per passar, acabada d'arribar a Madrid, a conspirar amb un dels grups de pop més especials que ha donat mai l'Estat: Charades. Una vegada acabada aquella etapa començaria en solitari, amb el sobrenom d'Aries, fent pop electrònic màgic i somiador.

Escenari Heineken. 18 h.

Morby és un d'aquells músics que transforma en or tot el que toca. Ha passat per Woods i un molt recomanable projecte a mitges amb Cassie Ramone, The Babies, banda de la qual va apartar-se per centrar-se en les seves cançons en solitari. Després de tres discos navegant entre el folk i el pop boscós, està preparat per presentar el nou disc, 'City Music', del qual ja ha ensenyat 'Aboard my train' (2017). Al seu concert del Primavera Sound hauríem de descobrir la resta d'un dels discs més esperats de l'any.

Escenari Heineken Hidden Stage. 18 h.

Cada cop que llegiu l'adjectiu 'lluminós' per definir un artista penseu en Jens Lekman, qui a més irradia frescor, delicadesa i elegància. El suec, alumne avançat d'Stephin Merritt o Neil Hannon, no és el músic més prolífic del planeta però tot el que publica s'ha d'escoltar amb devoció, com el seu nou disc 'Life will see you now' (2017), un treball on hi ha això que dèiem: llum per parar un carro. Per si no n'hi hagués prou, hi col·labora la Tracey Thorn d'Everything but the girl.

Escenari Ray-Ban. 18.30 h.

Tal com va passar en l'edició passada amb els Manel, aquest any Mishima presenten el seu nou disc a Barcelona actuant en un dels escenaris grans del Primavera Sound. 'Ara i res' (2017) és el seu vuitè treball, un elapé que ens mostra com l'engranatge de grans cançons pop dels catalans segueix funcionant sense fissures. Un escenari ideal per veure com defensen unes cançons fetes a mida, i una porta oberta a aconseguir nous públics.

Escenari Mango. 20.50 h.

Sembla un tòpic, però la realitat és que, avui dia, explicar que Solange és la germana petita de Beyonce és només un afegit anecdòtic i sense importància. La segona visita de la de Houston al festival arriba en un moment ben diferent del seu primer concert, l'any 2012, Knowles és ara un dels caps de cartell de festival gràcies al magnífic 'A Seat At The Table' (2016), un disc que va liderar moltes de les llistes de millor disc de l'any passat. El nu soul té un nom i el sap tothom: Solange.

Escenari Heineken. 22 h.

El món sembla dividir-se entre els que aproven les mutacions musicals de Justin Vernon i els que no. Pel que sembla, la bona rebuda del seu experiment, '22, A Million' (2016), és la confirmació que Iver ha tornat a tocar la tecla amb l'última transformació. Del folk crepuscular d'un cor trencat del seu debut al pop d'arrel electrònica i amb autotune. Un músic inquiet que és, segurament, el 'headliner' de dijous, presentant un disc que capgira tot el que crèiem d'ell.

Escenari Ray-Ban. 22.40 h.

L'amor de Primavera Sound cap a les bandes dels anys 90 sembla no tenir fi, i The Afghan Whigs és un bon exemple d'aquesta tendència. Si ja va ser un gran triomf pel festival programar-los l'any 2012, amb la seva tornada als escenaris, més ara amb nou disc sota el braç, 'In space' (2017), el segon elapé publicat en aquesta segona etapa. Guitarres musculades i influència negra per una de les bandes més originals de l'època gloriosa de l'indie nord-americà.

Escenari Adidas Originals. 23.30 h.

La darrera revolució del rap compromès europeu no ve dels barris marginals de Marsella i sí del South London. Primer van ser els Sleaford Mods i després la Kate Tempest qui, amb el seu talent absolutament desbordant, combina la seva faceta de poeta de primer nivell amb la música urbana. 'Let Them Eat Chaos' (2016) és un exercici de ràbia i reflexió que la converteix en una de les imprescindibles del festival.

Escenari Adidas Originals. 01.15 h.

De The Damend t'hauria d'agradar tot: el que siguin uns mites del punk 77, la 'xaladura' constant de Captain Sensible, el seu amor pel pop dels seixanta i la col·lecció inacabable de hits que han facturat al llarg dels anys: de l'amfetamina catòdica de 'New rose' als sintetitzadors d''Eloise'. The Damned sempre han estat allà, els hi hem jurat fidelitat.