El minimalista muntatge de Rigoletto, signat per la directora d’escena Monique Wagemakers, arriba al Liceu sota la inspirada direcció musical de Riccardo Frizza. L’emoció verdiana s’impregna del pols dramàtic, el domini de l’estil de Frizza i, naturalment, de la passió vocal d’un repartiment encapçalat pel baríton Carlos Álvarez, que ofereix una antològica lliçó vocal.
Brillen els aguts del tenor, Javier Camarena, en el seu primer Duc de Màntua, encara que a la seva veu li falta volum en els moments de més intensitat lírica. La musical Gilda de la soprano Desirée Rancatore, el rotund Sparafucile del baix Ante Jerkunica, la sensual Maddalena de la mezzosoprano Ketevan Kemoklidze i la magnífica actuació del cor del Liceu mantenen el llistó alt. Qui decep és un poc audible Monterone, del baix Gianfranco Montresor, que queda com a punt fosc de l’obra.
L’espectacle passa a una plataforma hidràulica rectangular amb vores de neó i ofereix belles imatges realçades per l’elegant vestuari de Sandy Powell, guanyadora de tres premis Oscar, però l’estètica minimalista és freda i distant, ofega moltes emocions de l’òpera.
