A aquestes alçades de la película, Santiago Auserón –veu i compositor de Radio Futura, una de les veus fonamentals del rock en castellà– fa el que li dona la gana. Perquè vol i perquè pot. Però en realitat porta més de 35 anys de vol creatiu sense motor, ben bé des que en la seva etapa com a Juan Perro, a finals dels noranta, comencés a fusionar rock, blues amb son cubà i cançó d'autor en discos com el magnífic La Huella Sonora (1997). Auserón té una discografia i una bibliografia més densa que un cocido maragato o una escudella i carn d'olla: recordem que és doctor en Filosofia i musicòleg: la seva tesis doctoral Música en los fundamentos del lógos (Universitat Complutense, 2015) investiga com la poesia cantada y la música en l'antiga Grècia van articular el pensament filosòfic occidental.
No és estrany que, després de mitja vida investigant (i tocant) son cubà o músiques afrocaribenyes, l’artista aragonès aprofundeixi en aquesta ocasió en les arrels del foklore grec. I torna a Barcelona per presentar Nerantzi (2025), en el marc de Cruïlla Concerts; un disc de cançó mediterrània en associació amb el guitarrista Theodoros Karellas i el mestre del buzuq Vaggelis Tzeretas. No són només versions: tenim entre mans composicions pròpies i adaptacions al castellà de cançons populars gregues, amb un esperit molt proper al rebético, la cançó popular de taverna grega del segle XX, trágica i sórdida. El tema de fons aquí és el desamor, i Nerantzi és un bonic i auster gresol sonor ple de sirtakis i rebético, alguns arranjaments de jazz i blues, ecos del flamenc i fins i tot de l'albada trovadoresca: quelcom que ens recorda que en realitat, tota la música ve del mateix lloc. Auserón es prodiga poc en directe, i s'espera que aquest sigui una nit d'intensa intimitat: neratzi vol dir taronja amargant.
