10 sessions i concerts de Sónar que no us heu de perdre sota cap concepte

És el nom que figura al cap del cartell per motius històrics evidents. The Prodigy és una institució de la música de les raves angleses dels anys 90, uns pioners de la música de ball a partir de ritmes trencats que, també a partir de 1994, va trobar connexions amb l’energia elèctrica del rock. Liam Howlett, el seu líder i geni musical, ha vist com per la banda entraven i sortien membres carismàtics, ballarins i vocalistes, i ara la formació no és la mateixa que als seus anys de màxima exposició. Però hi ha coses que no desapareixen, sinó que es transformen: l’energia del grup seguirà sent la mateixa. Si us voleu tornar bojos amb clàssic com “Charly”, “Smack my Bitch Up” o “Out of Space”, ara és el moment.

El neerlandès Speedy J és un altre clàssic de la música rave dels anys 90, un productor i DJ que ha travessat diferents etapes, amb material proper al trance i al techno psicodèlic, però també als sons ambientals, i que mai ha deixat de fixar la seva atenció en els canvis tecnològics. En aquest Sónar presentarà un projecte de col·laboració col·lectiva que, sota el nom de STOOR Live, el reunirà amb quatre músics diferents cada nit a l’escenari SonarCar per treballar sons arriscats. Podem intuir que la primera nit serà més experimental i abstracta (amb Colin Benders, un dels màxims representants del so analògic vintage, i productors de techno fosc com .VRIL o Reeko), i les de divendres i dissabte molt més dures i físiques, amb productors de techno clàssic com Luke Slater o Mathew Jonson.

Sónar no només mira cap al futur: també recupera fites del passat per situar-les en el context actual i examinar la història dels sons d’avantguarda. La presència del mític grup anglès Cabaret Voltaire tindria aquest any aquest paper: es tracta d’una formació pionera que, a mitjans dels anys 70 a Sheffield, va trobar la connexió entre els sons freds de la música industrial i les primeres manifestacions del pop electrònic. Les seves textures d’acer també van influenciar el techno. Segurament, en ple 2026, ens presentaran un discurs encara molt futurista.

Skepta és un dels grans noms de la música urbana dels últims anys. Va ser un dels vocalistes que va iniciar, ara fa més de dues dècades, aquest corrent particular del hip hop anglès que es coneix com a grime, amb parts vocals molt accelerades i ritmes de gran obscuritat. Passat el temps, Skepta ha modulat el seu discurs vers un so una mica més elàstic i pop, però sense perdre de vista la motivació original: fer ballar i suar.

La DJ belga Amelie Lens s’ha consolidat en els últims anys com una de les grans estrelles de la música de ball a nivell massiu. Les seves sessions són multitudinàries, la seva connexió amb el públic és instantània, i ha convertit cada ocasió en un ritual de celebració. No només té ‘aura’ –aquest concepte que s’ha posat de moda últimament a les xarxes socials–, sinó que ara presentarà el seu projecte de sessió sota aquest nom, i amb un concepte audiovisual nou basat en el moviment i les ombres. AURA serà una manera vibrant de tancar la nit de dissabte de Sónar.

El duet alemany Modeselektor live ha estat durant moltes edicions un clàssic del Sónar, un d’aquells projectes que van definir el so de l’Europa de principis del segle XXI amb una mescla d’electro, techno, pop i baixos gruixuts extrets de la música jamaicana. Aquest any tornen amb nou material i, segurament, amb moltes ganes de reprendre el seu idil·li amb el públic del festival, després d’haver-hi passat l’any passat com a DJs. Sempre que punxaven o feien directe –aquest any toca directe–, hi havia un terratrèmol a Barcelona.

Aquesta serà una de les actuacions més importants de l’escenari SonarLab x Rinse: Goldie i Doc Scott van ser figures revolucionàries en el naixement del jungle i el drum’n’bass, el principal so de l'explosió rave a Gran Bretanya. Ells van practicar un so clínic, fred i futurista, amb forta presència d’imatges de robots i acer intel·ligent, i amb el temps s’han retrobat per oferir un DJ set de drum’n’bass a quatre mans, amb un MC a l’escenari. Serà una manera ideal de connectar amb el so retro, i també el més actual, d’un dels gèneres més estimats pel públic internacional.

El DJ irlandès Evan Campbell fa un temps que ocupa un lloc important a la música de club actual amb una recepta que combina ritmes del present amb influències de la tradició anglosaxona. El seu estil té elements de trance i hard house, de garatge i de pop; li agrada trobar el nexe d’unió entre una melodia aèria i una secció rítmica pesada. No hi ha més secret que aquest: música de festa, que connecta a la primera, servida amb talent i carisma. Si us voleu deixar la pell a la pista de ball, KETTAMA es el vostre guia.

El trio danès WhoMadeWho live és un altre clàssic de Sónar. Van actuar per primera vegada quan eren un projecte underground, ara fa més de 20 anys, i ara tornen convertits en una banda de referència en la unió de música disco, pop experimental, electro i una energia intensa que pren elements de diferents llenguatges, des del rock al trance. Sobretot, WhoMadeWho és una banda que vol donar presència escènica amb el seu domini dels instruments: no només hi ha màquines, també toquen la part rítmica amb bateria, baix i guitarres. Un híbrid entre formes del passat i intencions del futur que sempre resulta vistós en directe.

Kelis va ser, a principis del segle XXI, una de les primeres grans superestrelles del R&B. Va enregistrar un primer disc, amb producció de la banda The Neptunes (Pharrell Williams i Chad Hugo), que esborrava les fronteres entre pop comercial negre, electro, hip hop i soul. Durant un temps, es va avançar a tota la seva competència, des d'Aaliyah a Beyoncé, es va avançar en molts anys a Rihanna, i el pas del temps ha demostrat que, quan parlem de pop avançat del segle XXI, Kelis és una absoluta pionera que mereix respecte. Ara, a Sónar, podrem comprovar que la màgia que va tenir fa uns anys, encara la conserva intacta.