La geometria caòtica de Za!

Ho admeto: encarar-me amb Za! em feia una mica de respecte. La seva presència escènica imposa, Papa duPau (Pau Rodríguez) amb la guitarra elèctrica i sacsejant la llarga cabellera, i Spazzfrica Ehd (Edu Pou), brandant les baquetes de la bateria sense samarreta, en potser el directe més potent de l'escena catalana, a mig camí entre l'avantguarda i el vessant més primari i atàvic de la música.

Visitar can Papa duPau se m'afigurava com entrar al cau d'una misteriosa bèstia bicèfala capaç d'escopir ràfegues de rock experimental després de fotre's un festí de minimalisme, música llatina, free jazz i òpera xinesa.

Fora de l'escenari, però, són inofensius, i després d'un glop de Za!rveza em sento amb forces d'intentar treure l'entrellat a la seva proposta. "No podíem fer una birra suavesita", diu l'Edu de l'amarg beuratge de civada, que vendran com a marxandatge en la gira de 'WANANANAI' (2013), el seu quart àlbum. Això si és que els en queda alguna: se les foten a cremadent.

Papa duPau i Spazzfrica Ehd
Comencem pel principi: els àlies. Happy A -Alberto Alegre, exbaixista del grup- va arribar un dia al local de Za! fent figueretes per Wu-Tang Clan, i va proposar emular-los pel que fa als noms de guerra.

Spazzfrica és un híbrid entre el grup hardcore Spazz, el cantant dels quals té una veu "entre gutural i nasal -diu Pau-, l'Edu l'imita súper bé", i King África, intèrpret amb qualitats vocals similars.

"Jo em vaig posar Papa duPau perquè faig les millors patates fregides d'aquesta part d'Europa", diu tot orgullós. El secret? "Que siguin irregulars". I amb una patata fregida com a metàfora començo a entendre també el secret del duo: "A l'hora de fer les coses, dins d'una constant, la irregularitat és el que fa que una cosa sigui genuïna".

Un pastitx recobert de simetria
"Ens flipa el rotllo geomètric i matemàtic", diu Ehd. Però l'atzar també juga un paper important en la fórmula Za! Agafeu la foto que il·lustra aquesta pàgina (i la galeta del CD de WANANANAI). El duo va tenir la genial idea d'escriure els noms de les cançons del disc amb els seus cossos vistos de lluny: la O, per exemple, són ells dos capiculats, arquejant el cos cap endavant, i un li agafa els peus a l'altre. La foto que podeu veure és el resultat de superposar aquest delirant abecedari.

"Mai tenim una idea clara -explica duPau-. Anem mig perduts i, de cop i volta, d'un pastitx de coses, ho recobrim de simetria sonora, visual o conceptual, i li donem un sentit. M'estic imaginant dos contenidors d'escombraries, amb brossa a dins. Si els poses l'un davant de l'altre, és una altra cosa". "O agafes el contenidor i el multipliques per 10.000", afegeix Spazzfrica Ehd. Com a la portada del disc, que multiplica taronges.

Fer soroll de cop
"Una cosa que m'ha marcat a l'hora de fer música és poder parar el soroll de cop i poder tornar a fer soroll de cop", diu Pau, una altra metàfora de com funciona la ment bífida de Za!, perquè les seves idees també arriben de cop.

"Sovint anem fent coses sense pensar-les gaire i un cop les fas els trobes el sentit", diu Edu. Com quan el fet que WANANANAI tingui un vessant negre i un d'oriental es va materialitzar en dos vinils: Sabrosura i Lujo asiático. La idea els va venir tornant de gravar, sentint el nou disc al cotxe. "De sobte, tot tenia molt de sentit".