Notícies

11 pel·lícules que no ens volem perdre de l'In-edit 2025 (de 'Spinal Tap 2' a Depeche Mode, passant per Jeff Buckley)

La 23a edició del Festival Internacional de Cinema Documental Musical se celebra del 23 d'octubre al 2 de novembre als Mooby Aribau Cinemes

Borja Duñó
Escrit per
Borja Duñó
Head of Editors, Barcelona
Spinal Tap 2: The End Continues
Foto: In-edit | Spinal Tap 2: The End Continues
Publicitat

La tardor barcelonina no seria la mateixa sense l'In-edit, la gran festa dels melòmans que, un cop a l'any, canvien les sales i els grans recintes per les còmodes butaques del cinema on també ballen, canten i celebren els hits com es fa en els concerts. Del 23 d'octubre al 2 de novembre, als Mooby Aribau Cinemes, l'In-edit continuarà explorant les històries fascinants que hi ha darrere les cançons, en forma de documental, i ja va per la 23a edició.

Artistes reals com Depeche Mode, Boy George, FugaziOl' Dirty BastardJeff BuckleyJohn Lennon i Yoko Ono, i fins i tot ficticis com Spinal Tap –protagonistes de la inauguració, amb Spinal Tap 2: The end continues–, poblaran una programació d'onze dies en què es projectaran 71 documentals, una seixantena dels quals són estrena catalana, espanyola i fins i tot mundials. A més, del 17 de novembre a l'1 de desembre, el festival tindrà una versió online a CaixaForum+, que oferirà quinze títols. 

També hi ha pel·lícules sobre artistes d'aquí: Joan Dausà, Marala, el Gitano de Balaguer, Tete Montoliu, Víctor Nubla i Victòria dels Àngels, entre altres. Hi ha tanta cosa que us haureu de submergir a fons en la programació abans que s'acabin les entrades per veure en pantalla gran els vostres artistes favorits –els fans fan estralls–. Us ajudem amb una petita selecció, aquí va el nostre top 11.  

Spinal Tap 2: The end continues

23 i 31 d'octubre

De la mateixa manera que allò que imaginem acaba formant part de la realitat, Spinal Tap és ja molt més que un grup fictici. El seu estatus de culte travessa dècades i ens arriba, quaranta anys després en forma de seqüela, dirigida pel mateix director, Rob Reiner. La pel·lícula inaugura aquesta edició del festival i segur que serà una sessió plena de rialles i complicitats rockeres.    

Spinal Tap 2: The End Continues
Foto: In-editSpinal Tap 2: The End Continues

It’s never over, Jeff Buckley

24 d'octubre i 1 de novembre

Amb només un àlbum publicat en vida, l'inoblidable Grace (1994), Jeff Buckley va passar pel món com un àngel. Sensible, poètica i virtuosa, la seva música encara ressona entre aquells que vam plorar la seva tràgica mort només tres anys després de descobrir-la. Feia falta un document com aquest per omplir els buits i els enigmes que va deixar, amb imatges inèdites i records de les persones estimades.

It’s Never Over, Jeff Buckley
Foto: In-editIt’s Never Over, Jeff Buckley

The world according to Allee Willis

24 i 27 d'octubre

És probable que no n'hàgiu sentit mai a parlar, però segur que heu sentit September, un dels hits que va escriure per a Earth Wind & Fire, l'arxifamosa sintonia de Friends i les cançons del musical El color porpra, entre d'altres per a Pet Shop Boys, Cyndi Lauper i Sister Sledge. Era a més, una artista plàstica de creativitat desbordant que ho convertia tot en una festa i que, a més, va gravar la seva vida des dels anys 50 fins al final. Només volia que algú muntés la pel·lícula amb aquest material.      

The world according to Allee Willis
Foto: In-editThe world according to Allee Willis

Ellis Park

25 i 31 d'octubre

L'heu vist els últims anys com a company inseparable de Nick Cave i potser fins i tot heu seguit la seva trajectòria amb Dirty Three. No és el típic violinista que fot la tabarra a còpia de virtuosisme, sinó un músic sensible i apassionat que fa rugir el seu instrument amb pedals de distorsió. Aquí coneixerem la seva història i fets de la seva vida com el refugi que va cofundar a Sumatra per a animals rescatats del tràfic il·legal. 

Ellis Park
Foto: In-editEllis Park

Depeche Mode: M

25 i 31 d'octubre

Un dels grups més massius del pop britànic capturats a Ciutat de Mèxic quan van fer tres concerts davant de 200.000 espectadors entregats. El grup presentava el disc Memento Mori (2023) mentre s'enfrontava al dol per la mort d'Andy Fletcher, fet que enllaça amb la idea de la mort en la cultura mexicana. Serà la preestrena a Europa i la projecció del 31 d'octubre s'obrirà amb un DJ set d'Ángel Molina.   

Depeche Mode: M
Foto: In-editDepeche Mode: M

Ol’ Dirty Bastard: A Tale Of Two Dirtys

25 i 30 d'octubre

Ol’ Dirty Bastard era Russell Tyrone Jones, un dels fundadors de Wu-Tang Clan, un dels grups més influents dels 90 i de la història del rap. Amb aquest nom de guerra, ODB es va convertir en el membre més controvertit del col·lectiu i la seva vida va acabar prematurament als 35 anys. Hi apareixen companys de grup com RZA i Ghostface Killah, i fins i tot Mariah Carey, amb qui va arribar a col·laborar.     

Ol' Dirty Bastard
Foto: In-editOl' Dirty Bastard

Pauline Black: A 2-Tone Story

26 i 30 d'octubre

2-Tone Records va ser la discogràfica d'ska més important del Regne Unit. Va publicar discos de Madness, The Specials, Bad Manners i també The Selecters, el grup que va liderar la carismàtica Pauline Black. Filla de mare irlandesa i de pare nigerià i adoptada per una família conservadora, Belinda Magnus –aquest és el seu nom real– va haver de fer un viatge personal després de veure que no encaixava enlloc fins a forjar la seva icònica personalitat artística. 

Pauline Black: A 2-Tone Story
Foto: In-editPauline Black: A 2-Tone Story

Copeland

28 d'octubre i 1 de novembre

El bateria de The Police serà un dels convidats de luxe de la 23a edició de l'In-edit. Començant per la seva infantesa com a fill de pares espies destinats a Beirut, la seva és una vida de pel·lícula. Estrella de pop com a integrant d'uns dels grups més famosos de la història, Copeland ha tocat tots els pals, de l'òpera i el ballet, a bandes sonores per a Francis Ford Coppola i Oliver Stone, passant per músiques de videojocs. 

Copeland
Foto: In-editCopeland

Flores para Antonio

29 d'octubre i 1 de novembre

Quan va morir Antonio Flores, la seva filla Alba només tenia 8 anys. Ara, l'actriu reconstrueix la història del pare absent a través d'aquest documental dirigit per Isaki Lacuesta i Elena Molina, però en el qual ella porta la veu cantant. Hi apareix la seva mare, Ana Villa, i les seves tietes Rosario i Lolita, a banda d'altres artistes com Antonio Carmona, Ariel Roth, Joaquín Sabina i Sílvia Pérez Cruz.

Flores para Antonio
Foto: Movistar+Flores para Antonio

Revival69: The Concert That Rocked the World

24 i 30 d'octubre

L'any 1969 un festival canadenc va aconseguir reunir sota un mateix cartell velles glòries del rock'n'roll com Chuck Berry i Little Richard, amb alguns dels noms més excitants del moment com The Doors, Alice Cooper, la Plastic Ono Band de John Lennon i Yoko Ono (en el seu primer concert). Ron Chapman ha reconstruït les peces d'aquest moment únic en la història del rock amb filmacions de D.A. Pennebaker i altres materials d'arxiu.  

Revival69: The Concert That Rocked the World
Foto: In-editRevival69: The Concert That Rocked the World

Marala - No hi ha foc etern

31 d'octubre 

Selma Bruna, Clara Fiol i Sandra Monfort van ser, durant un temps, el triangle màgic Marala. Tres veus magnètiques, cadascuna amb la seva personalitat, procedents de diversos punts dels Països Catalans. Fusionant música tradicional amb electrònica, van conèixer l'èxit, però també van saber deixar-ho en el moment més dolç. Una lliçó de vida que ens recorda que la música no és ni ha de ser una competició.  

Marala - No hi ha foc etern
Foto: In-editMarala - No hi ha foc etern

Per veure música en directe en persona i no a través d'una pantalla, consulta la llista de grans concerts que es fan a Barcelona aquest 2025-26

Últimes notícies
    Publicitat