[title]
El cinema d'Albert Serra no s’assembla al de ningú altre. Amb títols com 'Honor de cavalleria', 'La mort de Lluís XIV' o 'Liberté', ha esdevingut un creador original i provocador, obsessionat a oferir experiències úniques. Com 'Pacifiction', que s'estrena el 2 de setembre, i que nosaltres ja hem vist. Per què hauríeu (o no) d'anar-la a veure?
1 - Serra ofereix la seva pel·lícula més narrativa
La idea del paradís perdut vehicula 'Pacifiction', l’obra més ambiciosa, i la menys críptica ("la més escrita", diu ell) de Serra. Els personatges evolucionen i la trama progressa, però no oblidem que és enemic de la narrativa tradicional. I l’últim terç de metratge ho deixa clar.
2 - La mirada política
Sense intencions discursives, es reflexiona sobre els mecanismes de poder. A partir de les reaccions dels tahitians davant els rumors que apunten que França tornarà a fer proves nuclears a les seves aigües, es posa el focus en la paranoia, els sinistres personatges que mouen els fils, la resistència organitzada i, com diu el protagonista, "els polítics desconnectats de la realitat".
3 - L’exhibició de Benoît Magimel
"Té alguna cosa pertorbadora que m’anava molt bé", diu Albert Serra. Present a totes les escenes, l’actor francès, conegut per 'Petites mentides sense importància' i 'La pianista' (per la qual va ser premiat a Canes 2001), interpreta l’alt comissionat de França a la Polinèsia. Un home a la deriva, que lluita entre les responsabilitats, mantenir la bona vida i una població que ja no es refia d’ell. I llueix camises estampades amb el mateix estil que un diplomàtic de Graham Greene.
4 - L’atmosfera
"Estic obsessionat per les atmosferes inèdites". Aquí, Serra presenta un Tahití allunyat de les 'stories' d’Instagram. Sense evitar la bellesa del paisatge, la seva és una illa fantasmagòrica. Muta en David Lynch a les escenes (cada vegada més grotesques) al Club Paradise, entre cambrers en calçotets i almiralls que perden els papers (i la gorra). I a estones es deixa portar per l’onirisme: "Hi ha un costat artificial i improbable al film", sosté el director.
5 - Mai saps què t’oferirà Serra
Ni el públic ni l’equip de la pel·li: "Treballar amb ell ha estat una experiència diferent de totes”, apuntava l’experimentat Magimel, potser ignorant de la fòbia cap als actors d'un Serra que, en rodatge, els abandona i els deixa fer amb llibertat. Probablement, tampoc Sergi López (aquí el fantasmal propietari del Club Paradise) esperés que el muntatge de 160 minuts (de més de 500 hores rodades) deixés en quasi testimonial la seva aparició.
