Així és per dins la joia de l’arquitectura racionalista catalana que obre gratis al públic després de ser restaurada

A tocar del bullici de Barcelona, però aïllada del rebombori pels carrers enjardinats de l’urbanització Ciutat Diagonal, s’alça una casa que és una icona arquitectònica del racionalisme català. La Casa Moratiel, obra de l’arquitecte Josep Maria Sostres, va ser concebuda com a segona residència per a una família burgesa de Barcelona, però va anar canviant d’us fins a esdevenir la seu de la Catedra Batlleiroig-UPC. De fet, ha estat l’estudi d’arquitectura Batlleroig l’encarregat de la restauració minuciosa que recupera completament el projecte original i que permet, per primera vegada, obrir la casa a la ciutadania de manera gratuïta. 

Dissenyada el 1956, aquest habitatge del municipi d’Esplugues de Llobregat va ser un dels intents de Sostres de recuperar els principis de l'arquitectura moderna a l'Espanya de després de l'autarquia. L’arquitecte formava part del Grup R (revisió, recuperació o rescat del moviment modern) i va plantejar una casa d’idees força radicals, que fusionava l’arquitectura amb la història contemporània i el medi natural.  

El resultat és un habitatge d’una sola planta, una mica aixecada respecte del terreny, amb un soterrani i un annex a la coberta amb una terrassa-jardí i un estudi, travessada per una escala de cargol. És una casa de color teula i de geometries pures que s’articula al voltant d’un pati de vidre enjardinat que integra les habitacions amb la natura, omple de llum les estances i, alhora, les distribueix perquè hi hagi privacitat. 

Ara, aprofitant que Barcelona és la Capital Mundial de l’Arquitectura durant aquest 2026, la casa queda oberta al públic, que la podrà gaudir de primerà a través de visites guiades gratuites. L’obertura coincideix amb la inaguració d’una exposició on els visitants podran conèixer la biografia de la casa i els seus canvis d’ús al llarg dels anys, sota el títol Les Set Vides de las Casa Moratiel. 

L’exposició va acompanyada d’un programa d’activitats, i demostra com aquest edifici s’ha adaptat i ha sobreviscut al llarg del temps, partint de documents originals, plànols històrics cedits per l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, materials d’arxiu i fotografies històriques, com les de Francesc Català-Roca, fetes el 1957, quan s'estrenava l'habitatge.