[category]
[title]
El correfoc de Barcelona estrena enguany una nova Porta de l’Infern durant les festes de la Mercè, una gran estructura escènica concebuda per l’artista Daniel Esteban que ocuparà tot l’ample del passeig de Gràcia. Amb unes dimensions aproximades de 14 metres d’amplada i 7 metres d’alçada, la peça proposa una reinterpretació contemporània de la tradicional porta d’accés al correfoc i la converteix també en un gran marc des d’on observar i reivindicar la cultura popular.
El projecte parteix d’una estructura semicircular formada per una amalgama de cossos humans. En total, la instal·lació incorpora prop de 1.000 cossos representats de manera fragmentada en braços, peus, torsos, cames i altres parts. Aquesta part de l’arc té un pes aproximat de 425 quilos i combina resina de polièster ignífuga amb algunes peces de ceràmica. Aquesta part es munta sobre una estructura que arribarà a uns 3.000 quilos sense comptar contrapesos, i serà practicable perquè els diables de les colles puguin encendre-hi pirotècnia.
La Taula del Foc, on s’apleguen els representants de les diverses colles de la ciutat, ha format part del procés de creació amb una comissió assessora de tres dels seus membres: Mercè Ayora, delegada territorial de Barcelona ciutat de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya; Jordi Ullate, president de la Coordinadora de Diables de Barcelona, i Toni Lucena, vicepresident de la Federació de Diables de Barcelona. La tradició del correfoc va néixer a Barcelona espontàniament per les festes de la Mercè del 1978.
En el cas de la Porta de l’Infern de Barcelona, abans d’arrencar el correfoc hi ha un espectacle pirotècnic i sonor de diversos minuts que simbolitza l'obertura d’aquesta porta a un altre món perquè hi surtin els diables i el seu foc. Enguany, la casa pirotècnica Estalella ha sigut l’encarregada de dissenyar l’espectacle pirotècnic, que juntament amb el disseny d’il·luminació i un grup de tabalers, crearà tota una posada en escena que aportarà un major dramatisme en l’escenificació de l’inici del correfoc i la pujada dels diables a l’arc per a la seva encesa.
Estructura de la nova Porta de l’Infern
La nova Porta de l’Infern s’estructura en tres parts. La primera és el gran arc exterior, format per un conjunt de cossos entrellaçats que genera una imatge d’alta intensitat visual. No són figures individualitzades: els cossos apareixen sense rostres ni elements identificatius i es fonen en una única massa homogènia, evocant una mena de cova o riu de cossos. Aquestes parts humanes són volgudament neutres i no s’hi inclou cap representació d’elements de foc o de la cultura popular, precisament per tal de donar una major rellevància als diables i bèsties que transitaran per la Porta.
Aquesta amalgama de parts del cos realitzades en resina de polièster també amaga alguns detalls elaborats en ceràmica que apareixen a l’interior d’una estructura que, d’entrada, es presenta com una massa única. Aquests motius permeten combinar un material aspre com la resina amb la ceràmica, donant com a resultat petits fragments de natura que trenquen la monotonia del fangal de cossos i afegeixen punts de narrativa, a l’estil de la Porta de l’Infern de Rodin.
Aquesta primera estructura dona pas a un segon arc, més estret, que funciona com a espai de transició. Concebut com una zona de silenci i descans després de l’impacte visual de l’arc exterior, aquest segon arc, d’uns 50 centímetres d’amplada i forma semicircular, condueix fins al tercer element: un teló d’uns 11 metres d’amplada que es plega verticalment i que, un cop obert, queda recollit a la part superior de la porta.
D’aquesta manera, la proposta no concep la Porta de l’Infern únicament com un element de pas, sinó també com un marc que posa en relació l’espai del correfoc i tot allò que hi succeeix. L’obra comptarà amb una il·luminació en contrapicat que potenciarà els volums escultòrics i la profunditat visual de la peça, reforçant la seva presència abans, durant i després de l'encesa pirotècnica.
Una representació de l’infern contemporani
La proposta artística parteix d’una visió de l’infern vinculada al cansament, l’apatia, l’homogeneïtzació i la sobreexposició a la violència que caracteritzen bona part de l’experiència contemporània. L’amalgama de cossos representa aquesta sensació d’esgotament i de pèrdua d’identitat col·lectiva, incorporant també una reflexió sobre la constant exposició a imatges de violència a través de la televisió i les xarxes socials.
Davant d’aquest escenari, l’artista planteja la cultura popular i l’organització col·lectiva com una possible resposta a aquesta sensació de cansament i apatia. En aquest sentit, la Porta de l’Infern funciona com un marc que permet posar en valor allò que passa al seu voltant: les persones que s’organitzen, que formen part de colles i entitats, que participen en assemblees i que dediquen temps a construir col·lectivament expressions festives com el correfoc.
L’autor, vinculat des de fa anys a entitats de cultura popular de Granollers com els Blaus de Granollers, ha anat incorporant aquest univers al seu treball artístic. En la seva mirada, els objectes propis de la cultura popular actuen com a punts de trobada que permeten aplegar la ciutadania i generar comunitat.
