[title]
S'ha acabat el bròquil diacrític. Tant si sou fervents defensors de la causa perduda de l'accent distintiu, com si en sou panxacontents detractors, heu de saber que a dia avui només podeu escriure amb accent diacrític aquestes quinze paraules:
Ahir es va acabar la moratòria de quatre anys que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va permetre perquè mitjans de comunicació, institucions públiques i centres educatius s'adaptessin a una normativa aprovada el 2016 que quasi esborra l'accent diacrític del català.
Si sou d'aquells que us lleva el son no saber distingir entre l'estat oníric i la conjugació del verb, felicitats: perquè heu fet tant el ploricó que l'IEC ha conservat en honor vostre els 15 diacrítics de la foto. Però només a us discrecional, no pas obligatori. Ara bé, fetitxistes del diacrític, la nova normativa accepta l'us de diacrítics no inclosos en el llistat oficial en: transcripcions d'usos metalingüístics, en textos medievals, expressions puntuals o enunciats aïllats, com ara titulars de premsa o etiquetes.
Per què se'ls han carregat? Doncs perquè Pompeu Fabra va fer una llista de 23 diacrítics el 1913 i fins fa poc n'hi havia més d'un centenar. Segons va manifestar l'IEC el 2016, l'eliminació dels diacrítics respon a criteris de simplificació: la majoria havien perdut la seva funció, i la institució va reiterar que "el nombre de diacrítics no determina ni la riquesa ni la genuïnitat del català".
O sigui que, ultra correctors derrotats, heu de saber que si maldeu a escriure "l'ós m'ha trencat un os", esteu fent una falta. I si us veu aquell senyor barbut a Twitter, us farà pam-pam al tuit (perdó, a la piulada). Per part meva, escriuré que vaig agafar el tren "pels pels" i em quedaré tan ample. Prefereixo reservar disc dur de la meva abonyegada memòria a altres afers.
NO T'HO PERDIS: 15 expressions d'argot local que tot barceloní hauria de conèixer
Llegeix el número de juliol i agost de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
