[title]
Molt ha plogut des que el 'Loser' d'aquell noi desmenjat de Los Angeles es convertís el 1993 en un dels himnes de la generació X, que cantava amb orgull el dret a ser un perdedor, a no voler triomfar. En el cas de Beck, però, la seva carrera va quedar-se molt lluny del fracàs. Disc rere disc va anar construint una discografia que ha explorat tota mena de gèneres –del folk al hip-hop, del funk a l'electrònica– i que compta, fins al moment, amb 14 àlbums: l'últim és del 2019, 'Hyperspace', produït per Pharrel Williams.
El xou que va presentar divendres a l'escenari Pull and Bear del Primavera Sound –va explicar que estrenava gira i banda a Barcelona– va ser una celebració d'aquesta trajectòria. I ho va fer a tota màquina: amb un reguitzell de temes que se succeïen a tota velocitat en una festa psicodèlica en què van brillar 'Devils haircut', 'Wow' i 'Hollywood freaks'.
També va fer lloc a les peces més atmosfèriques com 'Chemtrails' i 'Morning', el folk de 'Lost cause' –va fer un homenatge a Willie Nelson en un dels visuals en què apareixia en una antiga mina– i, sobretot, la versió en solitari, només acompanyat per la guitarra acústica, d''Everybody's got to learn sometime', que va interpretar després de fer al·lusió a la pandèmia.
Com a cirerol de l'espectacle el 'güero' va enfilar 'Loser', 'One foot in the grave' i 'Where it's at' perquè ningú pogués dir que aquell no havia estat un gran directe.
