[category]
[title]
Si has fet un cop d'ull a les xarxes socials durant les últimes setmanes, és molt probable que hagis vist com a mínim una publicació detallant les celebracions de la luxosa boda siciliana de la superestrella del pop Dua Lipa i el seu ara marit, l'actor Callum Turner.
Hi ha una probabilitat menor, però gens menyspreable, que també hagis vist mostres del, diguem-ne, descontentament d'alguns sicilians amb aquest enllaç matrimonial de celebritats: parlem de cartells d'indignació i grafitis al costat de carrers tallats.
La boda, de tres dies de durada, va tenir lloc el primer cap de setmana de juny i, durant la setmana següent, les cerques de la destinació es van disparar un 94%. Però, tenint en compte que l'illa ja rep més de 20 milions de visitants a l'any, realment necessitava més atenció global? I haurien els súper-rics d'assumir més responsabilitat per l'impacte que les seves bodes extravagants tenen en els barris locals?
Tothom està tip de la massificació turística
Europa s'està col·lapsant sota el pes del turisme, això ja està més que demostrat. Els últims estius s'han vist protestes antiturístiques a les principals ciutats, que han inclòs bloquejos al voltant d'atraccions populars, piquets als aeroports i, fins i tot, mullar els visitants amb pistoles d'aigua.
Moltes destinacions de tot el continent estan lluitant per trobar l'equilibri adequat entre acollir el turisme i gestionar-lo de manera més eficaç. Itàlia és un dels llocs més afectats: el 2025 va rebre la increïble xifra de 476 milions de visitants.
Només en els últims 12 mesos, Time Out ha informat de tot tipus de mesures: des de la creació de zones exclusives per a residents al Tirol del Sud i límits en la mida dels grups a Capri, fins a la prohibició de les caixes de claus per a pisos turístics a Milà, noves taxes d'entrada per a la font de Trevi a Roma i el balcó de Julieta a Verona, així com, per descomptat, la reintroducció de la controvertida taxa turística de Venècia. Totes elles són restriccions aplicades per gestionar millor l'impacte dels visitants en la vida dels vilatans.
Juntament com Milà, Gènova, Venècia i Nàpols, Palerm va ser una de les cinc destinacions italianes on la gent es va manifestar l'estiu passat per expressar el seu malestar per la massificació turística.
Però les mesures de contenció no són l'única manera en què Itàlia intenta mitigar el nombre de visitants. S'han posat en marxa diverses iniciatives per desviar el turisme cap a destinacions menys visitades del país, com l'associació sense ànim de lucre "I Borghi più belli d’Italia" (Els pobles més bonics d'Itàlia) i trens turístics d'època.
"Estàs dient que em vas copiar per casar-te a Itàlia?"
Les bodes de famosos a tot luxe no són res de nou, i Itàlia ha estat durant molt de temps una destinació popular per als enllaços de les cares més conegudes del planeta. Kim Kardashian, seguida de prop per la seva germana Kourtney Kardashian, es van casar a Itàlia (amb Andrea Bocelli actuant a cada boda, òbviament), i després d'una boda d'estil clarament "Brat" a l'est de Londres l'estiu passat, Charli xcx i George Daniel també van anar a Sicília —concretament a la Tonnara di Scopello— per continuar les seves celebracions.
Però la boda de Dua Lipa i Callum Turner s'ha trobat amb un nivell de frustració especialment alt per part dels residents, ja que va tenir lloc en una ciutat que ja pateix els estralls de la massificació turística.
S'ha informat que zones de Palerm, com la Piazza Sant’Anna i la Piazza Croce dei Vespri, van patir restriccions d'accés a causa de la boda, cosa que va deixar els veïns sense poder accedir a les places públiques connectades del centre de Palerm i els va causar problemes d'aparcament.
Després que es retiressin els cartells de protesta, la gent va optar per pintar la seva frustració amb grafitis on es llegia: "Palerm no està de lloguer". Això recorda els grafitis antiturístics que es veuen cada cop més a les ciutats europees més populars en els últims anys, amb pintades com "El turisme mata els barris" a Barcelona, o "Berlín no t'estima" a la capital alemanya.
Segons informa el diari, la parella està ara en converses per oferir a la ciutat un "gest d'agraïment", que pel que sembla podria estar relacionat amb la literatura o amb l'esport.
Et sona? Bé, potser és perquè Jeff Bezos i Lauren Sánchez van fer promeses similars després del seu polèmic cap de setmana de bodes a Venècia el 2025, on suposadament van donar 3 milions d'euros a la ciutat.
Tot i això, els diners van fer ben poc per calmar els ànims dels veïns. Abans de les extravagants celebracions de tres dies, la parella va optar per canviar el lloc de la celebració a l'Arsenale, després que els activistes vinculats al moviment "No Space For Bezos" (No hi ha lloc per a Bezos) prometessin convertir la seva boda en un "malson". Les amenaces incloïen bloquejar el canal amb cocodrils inflables perquè els convidats no poguessin entrar. Sí, de debò.
De qui és realment la culpa que les ciutats s'ofereixin "de lloguer"?
Tot i que no es pot negar que les ciutats pateixen pel mer volum de visitants, el tancament de carrers i espais públics juga en una lliga completament diferent pel que fa a com es veu afectada la vida de la població local.
Un estudi del 2024 detalla les diverses maneres en què una boda de gran repercussió com la de Dua Lipa i Callum Turner podria haver perjudicat —encara que fos temporalment— el barri on es va celebrar l'esdeveniment.
El tancament de les places públiques suposa el que l'estudi descriu com la "privatització de béns públics", i en protestar contra això, els veïns simplement estaven exercint la seva "capacitat d'exclusió".
És un sentiment que es reflecteix a la secció de comentaris, on molts usuaris d'Instagram es van posar de part dels manifestants. "Bé, no crec que només pel fet de ser ric tinguis dret a tancar part de la ciutat...", va dir un usuari, mentre que un altre va comentar: "Hi estic totalment d'acord, les ciutats no són llocs privats que els rics puguin llogar".
No obstant això, l'estudi també detalla que algunes iniciatives contra la massificació turística opten per redefinir la marca de la destinació en el seu conjunt per atreure un grup més reduït de persones més adinerades. Al permetre la "privatització de béns públics", els carrers i places vius de Palerm es van convertir en el pati d'esbarjo d'una festa luxosa.
Un usuari va dir: "Això es fa constantment. A tot arreu. Per a rodatges de pel·lícules, videoclips, el que sigui", mentre que un altre va afegir: "Com a sicilià, us dic que no som així!".
Però alguns usuaris van animar a buscar els culpables en un altre lloc: un d'ells va escriure: "Enfadueu-vos amb el vostre govern per permetre que estigui a la venda", un sentiment compartit per un altre que va dir: "Bé, això és òbviament una cosa que el govern va permetre, no és culpa de la Dua".
I tenen part de raó. Tot i que celebritats com Dua Lipa i Callum Turner (i, especialment, Jeff Bezos) tenen el poder dels diners, els governs locals també tenen un paper clau a l'hora de facilitar l'uso dels espais públics d'aquesta manera.
El mateix estudi detalla a fons un fenomen anomenat "cultura del desplaçament", que provoca canvis en l'ecosistema social local quan els espais públics es transformen en el que s'anomena "habitatges temporals" o espais efímers per a l'ús de celebritats.
Això xoca amb la finalitat diària d'aquests espais —que en el cas de Palerm s'utilitzen com a llocs de trobada per als residents locals— i evidencia el que només es pot descriure com una doble vara de mesurar pel que fa a la massificació turística. Els viatgers corrents han de pagar per entrar a les atraccions, pagar la taxa turística i evitar certes zones "només per a residents", mentre que els carrers pintorescs d'un barri freqüentat per gent comuna es poden tancar completament per a ells en nom de la boda d'un famós.
La història hauria pogut ser diferent si Bezos o Lipa haguessin optat per celebrar els seus enllaços en una zona menys visitada d'Itàlia, atraient l'atenció cap a pobles i regions més petites. Ciutats com Palerm i Venècia ja estan sota pressió a causa de l'alt nombre de visitants, i la pràctica dels súper-rics de "llogar" aquestes destinacions, evidentment, només empitjora les coses. Si es vol gestionar correctament la massificació turística, seria un error penalitzar contínuament els viatgers sense posar frens als drets que es concedeixen a les persones prou riques com per comprar espais públics, o intentar calmar la indignació a cop de talonari.
