[title]
Atenció, gent de quaranta en amunt... ¿Sou d'aquells que us vau desconjuntar les vèrtebres a base de ballar el 'Max Mix', el 'Máquina Total', 'Lo Mas Duro' o fins i tot l'inefable 'Rambo Total'? Heu de saber que Toni Peret, DJ i co-creador de tota aquesta nissaga de música electrònica –que per bé o mal va marcar a foc l'electrònica a Espanya a finals dels 80– acaba d'obrir el Museum Bar: un bar musical a Marià Cubí, 173, que recupera aquest esperit electrònic hedonista.
No us penseu, però que entrareu i us hi trobareu el Santiago Urrialde –el Rambo del Pepe Navarro– dient amb veu d'hipopòtam allò de "no me siento las piernas de bailar el Rambo Total, coronel Truman". Peret ens explica que el Museum –un elegant bar que obre a les sis de la tarda i tanca a les tres de la nit, horari de cocteleria– "és com la meva habitació d'adolescent, on em tancava a finals dels setanta per descobrir la música electrònica i la cultura del dance". El nom de Museum Bar és obvi: "La música que ens van portar els setanta, els vuitanta i els noranta és tant bona que la vull posar en un museu, el funk, el house, aquesta quantitat increïble d'estils i gèneres", explica Peret. És a Marià Cubí perquè "aquesta era la zona de sortir de festa de l'any 1989, i volem recuperar l'essència d'aleshores. La gent de 35 en amunt que ja no surti gaire de nit però vulgui venir a fer unes copes hi estarà molt a gust", vaticina.
I esclar, Peret –un dels pioner de l'electrònica a Espanya– hi serà "punxant sempre que pugui. Quan no tingui bolo, em trobareu a la cabina del Museum, que és un lloc acollidor i selecte. Tinc la meva feina regular, punxo a festivals, a Eivissa i a Madrid, i potser no em feia falta, però la il·lusió m'hi ha portat", valora.
Nostàlgics del hardcore, atenció: això no és Scorpia ni Psicódromo, sinó un bar musical amb "una petita zona on la música pot estar més forta, i qui vulgui ballar, que balli". El Museum també té una intenció pedagògica: la de recuperar conceptes vinculats al dance i el vinil: alta fidelitat, maxi-single o cassette, que avui sonen a xinès a tota una generació digital, mitjançant un interiorisme ple de memorabilia. Analogia: Una mica com si l'Iggy Pop muntés un bar per explicar què era el punk (salvant les distàncies).
Penseu que s'atribueix al trio format per Toni Peret , Jose Mª Castells y Quique Tejada la quantitat de... 32 milions de discos venuts! Peret matisa que aquesta estimació inclou tots els discos on van participar com a mescladors o creant el concepte: "Érem una maquineta de fer discos i diners, cada concepte que t'inventaves eren 100.000 unitats! ". Ah...El concepte! Que tot sovint era tant ximplet –i divertit– com agafar una novetat o notícia i posar-la en la portada del disc de remescles de torn: "Quan es va popularitzar Internet, vam fer l'Internet Mix, amb un nen que navegava i que se'l menjava l'ordinador, ja em diràs quina bestiesa", riu Peret.
O potser no! El 'Max Mix 4' va vendre la barbaritat d'un milió de còpies només a Espanya, i Peret és un dels que van obrir la porta a que es considerés el DJ com a un artista, una cosa que avui ningú no discuteix. "Als 80 érem punxadiscos, la gent et veia a l'escenari amb els plats i se't quedaven mirant, com si esperessin que fessis una cabriola", rememora el productor, encantat "amb l'eclecticisme de gustos d'avui, que permet que un jove balli reggaeton el dijous i el divendres se'n vagi al Sónar. Discutir sobre la validesa de gèneres musicals i gustos, uns per damunt dels altres, és una estupidesa absoluta", valora.
