[title]
David Cayuelas és UrbanDCExplorer, un fotògraf de llocs abandonats que s'endinsa en els emplaçaments més inhòspits, solitaris o misteriosos que us pugueu imaginar. Recintes on el temps s'ha aturat, i hi ha coses que mai t'hauries imaginat que estiguessin deixades de la mà de Déu. Estem parlant de "teatres, escoles, masies... Llocs impressionants que no t'expliques que no s'aprofitin. Suposo que per embargaments o disputes d'herència", raona Cayuelas.
Tots sentim certa fascinació pel misteri, i la seva es va iniciar de petit: "Entrava als llocs abandonats i mirava coses. I cada cop em vaig aficionar més a la fotografia i ho vaig combinar". Aquest hobby per a ell té un atractiu primari molt fort: "A un lloc mil vegades vist per fora on no et pots imaginar què hi trobaràs a dins". Només cal que veieu algunes de les seves fotografies: locals socials i bars d'abans de la democràcia, un saló de bodes que no rep a gent des de finals dels vuitanta, una discoteca lounge devastada, una pertorbadora casa de colònies que cau a bocins... "El primer que em fixo quan entro en un lloc és un calendari, per saber quan va ser el darrer moment que va estar en ús", revela.
Cayuelas té un estricte codi de conducta 'urbex': "Quan publico un reportatge tapo els noms, no faig fotos d’exteriors per tal que la gent no trobi el lloc. Així evites el vandalisme o minimitzes la possibilitat d’especulació. Sempre entrem per una obertura, no trenquem mai res per accedir-hi, i procuro que ningú em vegi, perquè si ho fan trucaran a la policia. I és normal, no saben què estàs fent. El meu objectiu és entrar, fer fotos, sortir i deixar-ho tot tal com estava", resumeix així el 'modus operandi' d'aquest curiós gremi.
Pujo les fotos perquè són bocins de realitat tancats que, si no fos per això, no veuríem mai"
Ara bé, també té una norma personal: mai revela la seva cara a les fotos, sempre apareix amb una màscara de pallasso diabòlic (en la foto que li hem fet, a les insospitades catacumbes que hi ha sota el bar Can Pumuki ha fet una excepció): "Hi ha gent que fa això per donar-se a conèixer. No és el meu cas. Pujo les fotos perquè la gent en gaudeixi. Són bocins de realitat que han quedat apartats i tancats, i si no fos per això, no els veuríem mai".
La pregunta òbvia no es pot passar per alt: Ha vist mai res paranormal? Ha passat por? "Una vegada vaig anar sol a un castell del segle XII. Tenia tres plantes i vaig començar a fer fotos a dalt. Feia molt fred. A baix vaig notar un cop molt fort, com si haguessin tancat la porta de cop. Hola? No hi havia ningú. A vegades és el vent, però el dia era molt assolellat. I tenia la sensació que hi havia algú rere meu, mirant-me. Vaig acabar ràpid, per sortir cames ajudeu-me". Aquesta afició, diu, "li treu temps i diners, però la satisfacció compensa. A cada lloc sents coses diferents dins teu".
NO T'HO PERDIS: Llocs secrets i ocults de Barcelona
Llegeix el número de juny de Time Out Barcelona, amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat
