[title]
Que la rumba catalana és catalana és una tautologia tan òbvia com dir que el salmorejo cordovès és cordovès. Només heu d'anar al carrer de la Cera o la plaça del Raspall per respirar, en l'accent dels gitanos catalans, la mateixa vibració de les cançons de Peret o els Ai Ai Ai. Per no parlar del mural de les mitgeres carrer de la Cera que commemora el naixement d'aquest gènere al cor del Raval.
Però això sembla que no ho té massa clar el Ministeri de Cultura. La Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana (PDRC) denuncia traves per declarar aquest gènere musical patrimoni cultura i immaterial de la humanitat per la UNESCO. Tal com ha avançat ‘El Periódico’ i ha confirmat l’ACN, el seu president, Amadeu Valentí, ha explicat que la denominació de "catalana" ha encallat el procés. Un fet que Valentí considera “incoherent” per totes aquelles famílies que han treballat per fer-ho possible. “Som gent de cultura, treballem en l'àmbit municipal i per les institucions. Que ens facin això, no ens ho mereixem”, ha lamentat.
Segons 'El Periódico', el Ministeri de Cultura ha explicat a la PDRC –els impulsors de la candidatura de la rumba catalana– en dues reunions que la candidatura tindria més opcions de prosperar si es presentés el gènere musical català com a "rumba espanyola o d'Espanya" i que fes equip amb la rumba flamenca. La candidatura s'haurà de votar en el Consell de Patrimoni Històric, on hi ha representades totes les comunitats autònomes. En aquest sentit, la denominació de "rumba espanyola" tindria més suport que la de l'únic gènere musical autòcton creat a Barcelona. Posen d'exemple la candidatura de la jota, que quan va passar de ser aragonesa a espanyola va rebre el suport de 15 autonomies.
Amadeu Valentí, president de la PDRC, ha expressat que aquest canvi de denominació és "inadmissible", remarcant que es tracta d’un fet "diferencial" d’aquest gènere i que representa "la filosofia de vida del poble gitano català, a qui no se li ha de treure els seus orígens". Per tot plegat ha reblat que “no cediran”, ja que es tracta d’una denominació que homenatja els seus creadors, tant els que estan vius, com els que no.
NO T'HO PERDIS: Els millors concerts d'agost a Barcelona
