[title]
Deus haver passat per davant del Passadís del Pep desenes de vegades i segurament no l’has vist mai. Si t’hi fixes bé, al costat d’un dels caixers automàtics de Pla de Palau, hi ha una petita entrada que sembla una escala de veïns. Doncs no, allà s’hi troba un dels restaurants més populars entre aquells que no volen ser molestats amb propostes indecents de selfies i autògrafs mentre mengen. El cert és que fan una de les millors cuines tradicionals de mercat de la ciutat i, des que van obrir el 1980, ha esdevingut un d’aquells restaurants mítics i imprescindibles de Barcelona.
Tot i que Joan Manubens, el pare del Passadís del Pep, ens va deixar a principis del 2017, la seva filosofia segueix present encara avui al restaurant amb el seu fill Joan, 2a generació i actual propietari: confiança i discreció. És per això que centenars de persones que han omplert portades de revistes s’han assegut al voltant de les seves taules. George Clooney, els membres d’U2, Robert de Niro, Francis Ford Coppola, Harrison Ford, Woody Allen, Margaret Thatcher, Spike Lee i (ATENCIÓ) Donald Trump són només alguns dels noms que han entrat per l’estret passadís buscant bona teca i privacitat. Sobre aquest últim, Modesto Baena, cap de sala del restaurant, diu que "és una mica estrany perquè és el típic americà que només li agrada el pollastre". Un altre a qui també li agrada massa el pollastre és Arnold Schwarzenegger, a qui "vam haver d’anar a buscar un pollastre per fer-li a la planxa quan va venir durant els Jocs Olímpcs del 92. Eren deu o dotze a la taula, tots menjant normal mentre l'Arnold gaudia del pollastre".
No tenen cartell a fora i no saben ben bé per què. Manubens té una teoria al respecte: "Coneixent el meu pare, segurament ho tenia previst però es va quedar en tasca pendent; després ja no ho va acabar fent perquè ja s'havia convertit en una senyal d’identitat del restaurant. Farà 39 anys que estem sense cartell i no tenim la intenció de canviar-ho".
© Passadís del Pep
Aquesta actitud no és estranya al Passadís del Pep. Si un client li ve de gust alguna cosa en especial només l'ha de demanar. Baena ens explica una anècdota sobre això: "Quan va venir Woody Allen mentre rodava 'Vicky Cristina Barcelona' se li va posar al cap que volia croquetes, i li vam fer només per ell. Li van agradar tant que quan va tornar ja en tenia un plat preparat a la taula". Manubens ens va dir que això no és exclusiu pels famosos, que tothom pot fer les seves peticions: si el nen vol uns macarrons amb tomàquet i un Aquarius de llimona, ho tindrà.
Ara bé, l'"experiència passadís", com l'anomena el Joan, consisteix en deixar-se portar. Per si no ho sabeu, no treballen amb carta, un dels trets que defineixen el restaurant. Manubens ens comenta que "al vespre es truca als mercats i a partir d’allà el Modesto elabora el menú diari. No és menú degustació, com alguns creuen; portem uns sis o set plats per picar al mig de la taula, però el client sempre pot escollir. En cap cas obliguem a ningú a menjar res. Si no t'agrada una cosa, la canviem sense problemes perquè tothom surti molt satisfet". I no s'estan d'històries: si no t'acabes el menú, només et cobren el que t'has menjat.
© Passadís del Pep
Els hi encanta el producte de qualitat. Per això, encara que tinguin peix de primera el diumenge, et diran que no els hi queda; saben que dilluns serà més bo i més melós. Potser és per aquesta ànsia de fer bé les coses que s'han fet amics de grans noms, com ara Trueba i Coppola. Es veu que aquest últim va fer-se íntim col·lega del fundador del restaurant; tot i que el Joan no en tenia ni idea d'anglès, van acabar fent paelles i comprant vins junts. El Modesto ens explica que "quan ja tenia moltes caixes de vins per emportar-se, li van preguntar si li deixarien pujar a l'avió amb tot allò, però el Coppola va contestar que no hi havia problema perquè l'avió era seu".
Els plats que segurament et trobareu al Passadís del Pep són les gambes de la costa (i tot tipus de marisc), croquetes de pernil, guisats, peix, canelons... "Només fem el que sabem fer", diu el propietari, "tampoc emmascarem el producte amb cap salsa". Tot fresc. Així que, tant si hi voleu anar com si només hi passeu pel davant, ja teniu una bona història per explicar a amics, companys de feina o durant cites de Tinder amb pretendents culturalment curiosos.
