[title]
Visibilitat, poqueta i ocasional
Fa uns dies, aquí mateix, em cagava una miqueta amb la mala sort que tenen els documentals: primer, a l'hora de trobar la pasta (un productor, Tono Folguera, va llegir la meva humil columneta i em va respondre amb tota mena de detalls i queixes); i, després, en el moment de ser distribuïts i exhibits. Doncs el mateix passa amb els curtmetratges: ¿qui s'assabenta de la seva existència, a part dels seus creadors, dels amics dels seus creadors i d'algun periodista inquiet, inconformista i torracollons com aquest servidor de tots i totes vostès? Hi ha curts, però, que tenen la fortuna de tenir una visibilitat més gran, com els que fa Damià Serra, l'autor del curt 'En la azotea'. Dies enrera, va presentar el seu nou treball, 'Yo nunca', al cine Texas, i, a causa de l'èxit de convocatòria, va omplir dos cops la sala d'acollida.
Per beure massa, per besar massa
'Yo nunca' el protagonitzen Júlia Molins (a la foto, amb el director gironí), Benji Iborra i Eudald Font, i és la història d'una nit tèrbola de triangles i piscines, gin-tonics i pistes de tenis, petons, sexe, tatuatges, mugrons, peus, petons, relacions no gaire clares i emprenyamentes. Una nit d'aquelles en què no saps on, quan i com la fiques i la treus. Serrà, més amant dels suggeriments que no pas de les coses mastegades, deixa que l'espectador tregui les seves pròpies conclusions sobre el que ha succeït durant les hores descrites.
A Gaudí no li mola 'R.I.P.'
Uns curtmetratges que també estan vivint uns dies de glòria i popularitat són els 10 que han estat seleccionats per l'Acadèmia del Cinema Català per anar a la següent fase dels premis Gaudí, quan només en quedaran quatre. Hi trobo a faltar 'R.I.P.', de Caye Casas i Albert Pintó, que ho està petant per allà on va, però deu ser que el comitè seleccionador no té el meu mateix criteri, ni tampoc el dels jurats dels diversos festivals que ja l'han premiat. Gràcies al recent guardó obtingut a Sitges, 'R.I.P.' pot anar als Oscars del 2018, però, caram, no ha entrat a la primera llista dels Gaudí. Si no és estrany, sí curiós.
Entre una inútil i unes bones nenes
Entre els 10 escollits, hi ha tres curts de gent que no només admiro, sinó que també estimo: 'Cunetas', de Pau Teixidor, 'La inútil', de Belén Funes, i 'Les bones nenes', de Clara Roquet, que ha estat produït, per cert, pel gran Tono Folguera. Sort a ells tres, i als set films restants. I a veure si, després dels Gaudí, dels Goya i dels Oscars, seguim parlant de les pel·lícules de curta durada. Si no, ja ho faré jo. Amb molt de gust.
