És cert que cada cop hi ha més mosquits a Barcelona?

L’estiu és la temporada preferida dels mosquits. Tot i haver-n’hi de molts tipus (al món hi ha més de 3.600 espècies) tots tenen en comú dues coses: volen i molesten. Quan arriba la calor, aquests insectes es converteixen en un malson més que ens impedeix dormir a gust. Però, això ha estat sempre així? És cert que cada cop hi ha més mosquits i més grans?

Un dels nous protagonistes de l'estiu és el mosquit tigre, que des que es va detectar a Catalunya el 2004 (i a Barcelona el 2005), ha estat al centre de totes les converses i les campanyes de prevenció de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). I és que les picades de les femelles d'aquesta espècie són més freqüents que el de la resta, i poden transmetre malalties com les produïdes pels virus Chikungunya, dengue i Zika, tot i que a la ciutat no s'hagi detectat cap brot important en els darrers anys.

Un nombre variable de mosquits

Saber el nombre exacte de mosquits que hi ha a la ciutat és una tasca gairebé impossible. Comptar-los no és fàcil: són ràpids, tenen una vida molt curta i poden aparèixer arreu, tant en terreny públic com privat. La millor manera d’estimar si aquest any n’hi ha més o menys que l’anterior és comptar-los acabats de sortir dels ous, quan encara no poden volar, segons explica a Verificat Tomàs Montalvo, cap del servei de Vigilància i Control de Plagues Urbanes de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

L’ASPB fa controls rutinaris a 82 punts de vigilància de la ciutat, que escull en funció d’on hi va haver més mosquits l’any passat, de les zones amb major risc de transmissió de malalties a causa dels vectors i segons criteris de desigualtat social. Aquesta vigilància ha permès estimar que, segons Montalvo, “el 2021 va ser un any amb menys abundància de mosquits que el 2020, i actualment [la primera part del 2022] les dades que tenim són inferiors a les del 2021”.

Els mosquits viuen 15 dies i depenen de l'aigua

Impossible saber la xifra exacta

Una cosa és comparar dos anys consecutius, i l’altra estimar quants mosquits hi ha cada any a la ciutat. Comptar-los és impossible i, de fet, no existeix cap cens de mosquits enlloc. “No hi ha dades” per a fer-ho, sentencia Roger Eritja, responsable d’entomologia, la ciència que estudia els insectes, de Mosquito Alert, una aplicació de ciència ciutadana que recull els avisos dels ciutadans sobre la presència de diverses espècies de mosquit en un punt concret de la geografia. Els avisos han d’anar acompanyats d’una fotografia i són validats per una xarxa d’experts abans d’acceptar-se com a eina d’estudi. L’aplicació està operativa en 18 països europeus.

Eritja, que també és responsable de l’àrea de control de mosquits urbans i espècies invasores del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat, explica que els seus estudis es basen en “estimacions fetes a base de 15, 20, 25 estacions de mostreig amb trampes i d'uns quants, bastants, ciutadans”. Els paranys, dissenyats per a atrapar adults, estan repartits per la ciutat i poden ser tant “intel·ligents” –reconeixen l’espècie de mosquit en capturar-lo mitjançant la intel·ligència artificial i envien dades cada 15 minuts– com tradicionals –que cal recollir manualment un cop a la setmana–.

Mapes de predicció

La combinació de les mostres recollides a les trampes, amb les observacions aportades per la ciutadania a través de Mosquito Alert, les dades sociològiques de cada zona de Barcelona i la predicció meteorològica, ha permès elaborar un model de probabilitat d’encontre entre un humà i un mosquit a la ciutat, amb una resolució de 20 metres. Es tracta d’un mapa que permet saber on tindrem major risc de trobar-nos amb mosquits un dia concret. Les dades de què disposen des del 2018, explica el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) en el seu blog, apunten als barris de l’Eixample, Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi com els districtes amb major risc històric.  

Ara bé, aquests models són a curt termini. No permeten fer una extrapolació de cara a tot l’estiu, bàsicament per dues raons: per una banda, “els mosquits viuen 15 dies”, raó per la qual, desenvolupa Eritja, el que passi a la primavera pot no tenir cap repercussió sobre el que passarà a l’estiu; i per l’altra, “els mosquits depenen de l’aigua”, i això comporta una gran variabilitat. No es tracta només de conèixer la quantitat de pluja que caurà els mesos vinents, sinó el comportament de la ciutadania: la major part de punts de cria dels mosquits es troben a propietats privades, segons les conclusions del darrer informe de vigilància i control de mosquits a Barcelona de l’ASPB.

La prevenció com a eina clau

Reduir la població de mosquits un cop ja són adults i volen és una tasca gairebé impossible, segons explica a Verificat Tomàs Montalvo, raó per la qual l’ASPB opta per la prevenció com a eina clau, on la col·laboració ciutadana esdevé clau. L’agència demana revisar periòdicament (cada 5-7 dies) les zones exteriors per evitar acumulacions d’aigua i vigilar especialment els recipients com gots i testos, punts de cria ideal d’aquests insectes.

Més enllà de les tasques de prevenció, l’Agència actua en els espais públics en les primeres etapes de la vida del mosquit, quan encara és una larva, mitjançant larvicides biològics que no tenen cap efecte sobre el medi ambient ni la salut de les persones.
 

Mosquit tigre i mosquit comú, els principals protagonistes

La recerca més recent mostra com Barcelona és fonamentalment casa de dues espècies de mosquit que piquen als humans: el comú i el tigre. “En el mostreig que estem fent [...] les espècies que jo estic trobant a tot arreu, i no n’he trobat cap més, de moment, és això, el mosquit comú, el mosquit tigre i uns mosquits que es diuen Culiseta, que són una mica més grans i no piquen humans [sinó les aus]”, explica en conversa amb Verificat Isis Sanpera, entomòloga experta en la validació de dades ciutadanes del projecte Mosquito Alert.

El responsable de plagues de l’ASPB coincideix amb aquesta visió. L’expert apunta que el mosquit comú és l’espècie majoritària al municipi, seguit del tigre, que no va esdevenir dominant fins al 2008, tot i detectar-se el primer exemplar a la ciutat l’any 2005.

“El primer tigre el vam detectar el 2005 a la plaça Sanllehí”

Els mosquits es desplacen en cotxe i bus

“El primer tigre el vam detectar el 2005 a la plaça Sanllehí” després de l’avís de picada que va fer una persona que tenia una segona residència a Sant Cugat, explica Montalvo, que sospita que l’exemplar va entrar a la ciutat a través del cotxe d’aquest ciutadà. Els viatges urbans i interurbans consisteixen, de fet, en una de les principals maneres de què disposen aquests insectes per desplaçar-se.

“A nivell de dispersió, el mosquit tigre [...] vola molt poc”, i el cotxe esdevé clau en els desplaçaments llargs, raona Isis Sanpera, citant un estudi en què van trobar que, a l’estiu, 5 de cada mil viatges en cotxe que es fan a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) transporta un mosquit. Amb el nombre de desplaçaments diaris que es duen a terme en l’entorn urbanístic, això donava “desenes de milers de mosquits que es desplaçaven d'aquesta manera”, complementa Eritja.

No t'ho perdis: Els millors plans per fer a l'estiu a Barcelona

Llegeix el número d'estiu de Time Out Barcelona amb entrevistes, reportatges i les millors recomanacions d'oci i cultura de la ciutat